Avui s’acaba el Setembre! Uooo! Quina pena! Amb el carinyo que li teniem!! Setembre és el mes dels exàmens de recuperació, però també ho és de La Diada, la Mercè, Santa Tecla i ara, l’Estatut! Què més li podem demanar, eh? EH?

Setembre és també el més de les coses rares. Si l’altre dia vàrem trobar una tortuga de dos caps, avui li toca a la paloma de quatre potes! El proper pas serà un Gallifante! (per cert, que friki el gallifante, no? Un dia en parlarem…)

Però també hi ha coses lletges, com el tema econòmic. El Setembre és un mes de molt de gasto, i més si t’estàs reformant la casa. Al menys pels que no podem comprar-nos gaires pijadetes, ni vendre res per ebay. Estem

I com que els paràsits que viuen amb mi no volen col·laborar, he pensat noves formes de fer “extrillas”!! Ole!

…de moment porto 4,32 euros…

Avui és un dia molt important! Importantíssim!! Passarà als annals de la història!! El recordarem nosaltres, els nostres fills, els fills dels nostres fills, i fins i tot algun amic dels fills dels nostres fills! Sí senyor! JA TENIM TORRENTE 3!

Però no tot és això! També han passat altres cosetes! Per exemple, a Berlín han demostrat que els Hooligans són perillosos, encara que no facin res, un senyor que es fot un pinyo contra una moto s’oblida de desenganxar-la del paraxocs, i que els cotxes de luxe tenen un descompte del 80%.

Ah si, per cert! També tenim estatut… ja veurem si arriba!

L’altre dia parlava dels avis, i segurament a Colòmbia varen llegir el post, perquè les autoritats han decidit apostar per la gent gran, i donar Rom com a part de la jubilació. En canvi els que no aprendran mai són els britànics, que inflexibles com sempre, engarjolen a una iaia perquè deu 77 euros d’impostos. Sort que després ho arreglen amb bones idees com aquesta…

I si encara no ets un avi i no pots gaudir de les avantatges que això suposa, tan sols has de tenir alguna similitud amb un famós. Ja sigui de nom, com d’aspecte, i així t’arribaran cartes d’amor, et convidaran a tot arreu, i lligaràs que te cagas!

Però si el que voleu és veure algo diferent, us dono dues opcions: O bé podeu veure una tortuga de dos caps, o bé us passeu pel nou portal del nostre amic i bloguer Oriol Rigola, acud.it! L’està fent ell solet a base de temps i paciència! Bravo Oriol! T’ho curres molt! :)

Jo per part meva he decidit acabar les obres a casa! He demanat pressupostos a 3 agències de reformes, he triat el pressupost més adient (el més barato) i ara em disposo a reunir els diners i l’ajut dels meus amics i compatriotes!!

… u_u

Mentre treballo, (o postejo) escolto la ràdio per Internet, concretament al Clapés, a Versió RAC1 (fins ara era el Versió Original de Catalunya Ràdio).

Avui parlaven dels polítics. Deien que el Zapatero quanya 14 milions de pessetes l’any. Ha estat molt divertit perquè l’imitador feia de Zapatero que demanava almoina. Es veu que quan un president del Govern deixa de ser-ho, cobra durant 2 anys el 80% del seu sou, i després un sou vitalici (o sigui pa ziempre) de 30.000 euros l’any (ai si ho sent el Sr. Gat!). Deien també que curiosament en Maragall cobra 10 milions de pessetes més que en Zapatero! Quines coses més rares, no?

Però per coses rares, només cal seure i llegir el diari!! Tenim un lladre que prefereix tirar-se al riu abans que el pillin, un cuiner que posa Marihuana a la sopa per fer una “gràcia” (això últimament passa molt, oi?), o unes dependentes d’electrodomèstics passen a portada del Playboy. Deu ser que els de la revista van escassos de pasta, perquè aquesta ex-estrella del porno els hi demana 474 milions de dòlars.

En fí, avui he decidit posar fil a l’agulla i començar les obres per tornar a reconstruir la casa que el Paleta em va destruir vilment. La Gemma diu que comenci per les parets exteriors i deixí el forat entre les nostres habitacions pel final (que bona noia).

…serà que s’ha despistat, pobre noia… u_u

Si us parlo d’El Cansancio, sabeu de qui parlo? Doncs són una companyia que fa coses pels puestos. Però concretament, avui parlaré de les coses que fan per la ràdio (ja sigui a Ràdio4, o través del seu programa de ràdio d’Internet)

Tal com deia, fins ara feien un programa en català per ràdio, que es deia “Una mala tarda la te qualsevol“. Sembla ser que a partir del 3 d’octubre tornen a començar, tot i que ara el programa es dirà “L’incident Kàplan” i tot i que no se ben bé com anirà el tema, us puc dir que si segueixen la seva línia, és del tot recomanable.

Cal avisar que són frikis. De fet, són molt frikis. De fet, no se si tothom està preparat per sentir els seus programes sencers. Una cosa és clara: si us agrada, us encantarà, i si no us agrada, els odiareu amb profunditat.

Perquè us feu una idea del que fan, podeu escoltar talls que tenen a la seva web. Són del seu programa exclusiu per Internet “Ramon“ N’hi ha molts per escoltar, però si voleu anar per feina i que us seleccioni uns quants, jo escoltaria els següents:

- Cansat de la teva feina? Fes-te treballador autònom!
- No t’agrada llegir? Obres literàries reduïdes
- Ja pots gaudir de la nova Cibermami
- Envia tono cebras al 6969 !!
- Noves compresas Ansonia, per estalviar temps!

En fí, si els escolteu ja em direu que us sembla. A la web, del seu programa “Ramón” només en tenen 10 de penjats, però jo tinc els altres 10, i si volguéssiu ja els penjaré!

PS: Apa doncs, ja teniu un bon entreteniment fins l’hora de dinar! I per aquesta tarda, podeu mirar aquest satèl·lit, o tornar aquí, per veure la tira :D

Els avis i les iaies són el futur! Sí més no… el nostre… perquè abans o després, acabarem per formar part d’aquest curiós col·lectiu.

El problema és que amb el temps s’han desmadrat una mica. Tot allò que estava prohibit i mal vist durant la seva joventut, ara ja no està ni prohibit ni mal vist. I és clar, ara volen aprofitar a tope.

És per això que no és gens estrany veure iaies despullades fent calendaris, que estudíin computació, guanyen medalles i estan la mar de ferms!! Fins i tot n’hi ha d’armats i perillosos!! Són espies contra narcotraficants, o fins i tot lideren una banda de lladres!! És un fet!! Estan de moda i fins i tot tenen la seva sèrie de la tele…

I és que els avis tenen una avantatge que no te ningú més, i que no es pot pas comprar amb diners! L’experiència! Diuen que “más sabe el diablo por viejo que por diablo“… doncs segur que això s’ho va inventar un avi, perquè és ben veritat!!

Senyors i senyores… això és un fet inevitable!! Vulgueu o no, en el futur, el col·lectiu dels avis governarà el món!! Però mireu la part positiva! I és que en el futur, els avis… serem nosaltres.

O sigui que no perdeu MAI l’humor!

Quina època aquella en la que tan sols teníem que preocupar-nos de matar al típic dolent del final de nivell! En aquells temps hi havia una certa competició entre SEGA i NINTENDO. Jo preferia el Mario Bros!! El Sonic em fotia nerviós perquè anava massa ràpid i no veia des del que feia. Un dia en parlarem!

Doncs jo que em pensava que era un malalt de Mario (em vaig comprar la Gamecube només pel Mario) doncs va a ser que no. Realment hi ha molta gent molt més malalta de Mario que jo! I què passa quan a un malalt de Mario també li agrada la música? Pos això!

MARIO CLASIC

ORQUESTRA FILARMÓNICA DE TOKIO

FRIKI AMB PIANO

FRIKI AMB GUITARRA

UN ALTRE FRIKI AMB GUITARRA

FRIKIS A CAPPELLA

Ells són frikis. I jo els poso al meu blog… o sigui que això em converteix en friki. Bé, en tot cas podem estar ben tranquils perquè per molt friki que et pensis que ets, sempre hi ha algú que et supera. Sobretot els polítics. Ja sigui un president de la Comissió Electoral que no vota mai, o un parlamentari que es passeja en tanga perquè ha perdut u_u’… en fi… fins a la tarda!!

Després de les vacances… avui he tornat a la feina! Durant ben bé uns 5 minuts m’ha fet gràcia tornar al despatx i veure la gent. Però tranquils. De seguida m’ha passat, i ja he tingut ganes de marxar un altre mes… però en fi, sempre hi ha coses que fan que la feina sigui més agradable… coses que ningú fa.

… i ja posats, us deixo una cançó Frikifolklorica
que m’encanta perquè us la baixeu!!

Però això no és pas tot!! Mentre degusteu la frikicançó que us he penjat, us parlaré d’aquestes coses que ningú fa a la feina. Si n’haguéssim de fer un rànking, seria més o menys així:

1. Baixar pelis i música: És l’activitat preferida que no fa mai ningú. De fet fins i tot ningú es porta CDs i DVDs per gravar-s’ho per casa.
2. Jugar al Solitari del Windows: Edentment, tampoc ningú mai juga al Buscamines, ni a altres jocs online.
3. Rebre i enviar bromes per e-mail: Cap persona aquí present ha rebut ni ha enviat mai bromes d’aquelles que surt un vídeo tranquil i de cop apareix un careto que t’espanta quan menys t’ho esperes.
4. Allargar l’estona de l’esmorzar: Mai ens passem ni un minut de més! De fet, la gent fins i tot esmorza dins l’oficina per no arribar tard.
5. Connectar-se a la caixa o al banc: Ni per veure el saldo, ni per fer transferències! Ningú s’aprofita per a fer gestions on-line amb el seu banc (o bancs).
6. Llegir blogs: Mai veureu un treballador llegint blogs o fins i tot publicant posts. A la feina no ho fa mai ningú. Aquest blog, per exemple, segur que l’esteu llegint des de casa.
7. Endur-se material d’oficina a casa: Ni un llapis, ni un paquet de fulls, ni bolis, ni grapes, ni tinta d’impressora, ni gomes d’esborrar, ni els regals pels clients…
8. Trucar per telèfon: A casa, als amics, als parents llunyans… ningú no aprofita el telèfon mai de la vida. Ni tan sols per a fer conferències eternes que no faries mai a casa
9. Navegar per Internet hores i hores: Ningú es connecta sense rumb, navegant per navegar, mirant un i altre cop les mateixes webs i esperant que posin coses noves mentre van al Google i escriuen “caca” o “pipi” o coses més lletges.
10. Dissimular: Ningú fa veure que te més feina de la que te realment, ni fa com si estigués molt atabalat (sobretot quan l’amo de l’empresa es passeja per allà).

Ni l’Arguiñano ni l’Arola, ni l’Arola, ni el mateix Ferran Adrià! No hi ha cap cuiner en aquest món que es pugui ni tan sols comparar amb la genialitat, originalitat i frikisme de… EL PETIT CHEF!!

Quan obria els plats, una claror espectacular sortia de dins, talment com si fos una bomba nuclear, il·luminant tota l’habitació!! Els convidats es convertien en angelets i volaven pel cel, mentre ploraven de gust! I fins i tot els ingredients lluitaven fent Pressing Catch!!

Recordo un capítol que va lligar uns espaguettis a un ventilador, i el va engegar a tota castanya perquè quedessin més lleugers i flonjos…  DÉU MEU, PERÒ COM ES PODEN LLIGAR UNS ESPAGUETTI A UN VENTILADOR?¿¿? QUIN FÀSTIC!!

En fí, coses més rares s’han vist en aquest món de Déu… i de fet, això de volar pels aires com els angelets mentre menges sopa tampoc és tant estrany…

Per cert, aquesta setmana aproven la reforma de l’estatut, oi?? No m’ho acabo de creure… haurem de fer una festa per celebrar-ho, encara que estigui una mica pillat… en fi, ens veiem aquesta tarda!

GONA TARDA A TOTHOM!

Atenció pares i mares del món! Ara que sembla ser que l’estiu s’ha acabat i tenim el Nadal a la güelta de l’eskina, preneu nota per les vostres filles i/o fills!! Un invent que revolucionarà el món didàctic tal i com el coneixem ara! Una nina que te la regla!! Sí!! No se com hem pogut sobreviure fins ara sense aquesta bonica, higiènica i didàctica joguina. Si voleu, també podeu comprar la versió que també fa caca, pipi, rots, pets i vomita al sofà. No perdeu aquesta oportunitat!! Truqueu ara i us regalarem un paquet de compreses super absorbents!!

Al menys aquesta nina serà millor que no pas aquest gos, que es va liar a tiros amb el seu amo perquè no li volia donar el que havia caçat. O fins i tot li podeu comprar un gat, com jo, que tinc el Sr. Gat, que és la mar de maco. Per cert, ara diu que vol vendre el seu vot a les properes eleccions, com han fet aquest parell per ebay u_u

En fi, jo i el meu equip de redactors guionistes (els ocupes de casa) ja tenim a punt el guió de la nova temporada que comença dilluns!! Així que… FINS DEMÀ!!

…si Déu vol… u_u