Ja es veia a venir… si és que això de treballar amb nens es porta a la sang! Torno a la càrrega, aquest cop en un casal d’estiu, concretament a Caldes d’Estrac (aka Caldetes).
Porta el fashion nom d’EuroStage, i dels 60 nens apuntats, estic al grup de pequeees! Ole, oleee! 20 bitxos de 4 a 6 anys, ni més ni menys!! Ja els he vist, i són més monoooooooos!! L’equip de monitors és super majo! Som 7, i tot i que no en coneixia a cap, hem descobert que la meitat som veïns! Sí és que el món és un panyuel!
Total, que començo demà. O sigui que durant el pròxim mes us aniré explicant la vida i miracles del meu retorn al món del lleure… i qui sap… encarà ressuscitaré a la Cristina!!
Avui en Ferran arriba als
Demà és Sant Joan, (i per tant també Sant Jun). Per tant avui és la mítica revetlla, aquella nit de l’any on tots els pares perden el sentit comú, omplen les mans dels seus fills amb explosius, i els deixen anar a jugar en grup. Curiós comportament, considerant que la resta de l’any es dediquen a prohibir-los tota mena de perills potencials, tal com no tocar coses de terra, vigilar amb el ganivet del pa, i no saltar davant del cotxes en marxa. Bé, tan sols és un senyal més que les tradicions populars a vegades són una mica estrambòtiques. En fi, que us desitjo una bona revetlla!!
Ens recorden les noies del 
Aquest cap de setmana he fet una d’aquelles coses que tenia pendents… anar a l’
Però la més típica és anar a passejar gossos, que pobrets, tenen unes ganes de sortir a fer una volta que es moren. Te’ls donen a l’entrada del refugi, i tot seguint un caminet els portes fins a un petit parquecillo que hi ha allà a 5 minuts. Jo vaig treure al 
Bé, poc a poc estic fent el meu camí cap a ser el millor pastisser del món!! Per això aquest cap de setmana, i després de l’èxit de les magdalenes, la Laura i jo ens hem atrevit a fer croissants (que resulten ser la cosa més complicada del món de fer pel que fa a pastisseria). I és que resulta que a diferència de qualsevol altra pasta, no es tracta de barejar els ingredients, sinó de fer una mena de “milfulles” amb diverses capes, per aconseguir la textura correcte. Al final però ho hem aconseguit (són aquests de la foto). Si us voleu atrevir, us aconsello que seguiu
Com si d’una pel·lícula d’adolescents americans es tractés, en