Escriure

“M’encanta escriure”. M’ho ha dit la Xènia fa una estona en un mail. “I a mi també”, he pensat. I tant que m’agrada!

Cada escriptor te la seva propia metodologia. Jo, quan començo a escriure un llibre, primer necessito saber que tindré temps per escriure’l tot. Un pont, unes vacances, un any sabàtic… el que sigui, però he de saber que no el deixaré mitges.

Després em faig un esquema de com anirà la cosa. Un esbós molt lleuger, tan sols un “índex” en el que resumeixo el capítol en una linea o idea, i m’asseguro que la hitòria té un bon equilibri i ritme.

I començo a escriure….

Ah, sí… escriure és com una mena de màgia. Tan sols has de decidir el que vols que passi, i en el teu petit univers, passa. Un univers sense normes, en el que tot pot passar. Només ho has d’escriure. I automàticament, tot passa. Si vols un personatge lleig i dolent que viu en un apartament tronat de Vilassar de Mar, el tens! Si vols un cargol content que viu a un bosc amb la idea de muntar un circ, també el tens. I si vols una top model que després de esnifar la seva enèsima ralla de coca té una revelació i es fa budista, també la tens. Tan sols has de pensar i escriure.

I tot raja…

I tant que raja. Els personatges cobren vida i van sols. Jo en realitat només escric el que està passant, el que cada personatge fa en cada moment, segons la seva forma de ser. Quan escric, descobreixo la escena mentre passa, al igual que el lector. Els meus personatges van sols, jo només els “deixo fer”. I escric, i escric… no és estrany veure’m fer cares rares mentre escric. M’enfado, somric, “frunzo el ceño”, etc. I es que quan els meu personatges viuen emocions, jo també les visc… :)

Durant les temporades d’escriptura, no tinc horaris… em llevo a les 5 del matí, o me’n hi vaig a dormir… tan se val. Ell meu dia no té horaris… quan escric. :)

…seguirá!

4 pensaments a “Escriure

  1. Sheila

    Enhorabona per la tornada!
    Me n’alegro del retorn als orígens. Vaig deixar de seguir-te quan va canviar tant que ja no semblava el mateix blog.
    Vaig anar a parar aquí buscant coses del Noè Rivas: en parlaves al post 24-24-2004 “el mítiquissim Noe Rivas (algún dia ja us posaré alguna cançó seva)”
    Per cert, no la vas arribar a posar, oi? ;-)

  2. Jun

    Tens raó, Sheila… sempre va bé tornar als inicis. Es troba a faltar!! :)

    I pel que fa a la cancó, aquí la tens!! LA FORMIGA SERAFINA!

  3. Miyucchi

    Torneu a estar actius :D K bé!
    De tant en tant em passava a veure si hi havia res de nou, i avui he vist tot d’entrades noves :)
    Vist el tema del post ho pregunto: Hi haurà tercera entrega de Kadingir? Em vaig quedar amb les ganes…
    En fi, una abraçada, m’aniré passant a llegir de tant en tant :3

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *