INICI

L’Indy 4 ja és aquí. Res d’Atlàntides, sinó Calaveres de Cristall… Ai, ai…

I jo sense temps per comentar sensacions! Vaig de cul amb la UOC i publicar posts se’m fa molt costa amunt!

En tot cas, i veient com se’m complica la publicació de posts per aquí (no tinc massa temps i la interfície també s’ha complicat), seria una bona opció acabar obrint un “flog” d’aquells… Tot i que si no tinc temps ni per dedicar al bloc actual gairebé seria millor que tanqui el bloc provisionalment o em proposi l’actualització només mensual i punt. Ja m’agrada penjar els records i les reflexions que em passen pel cap, però cada cop em disperso més i això em fa veure que seria millor tenir un post actualitzat cada menys temps i espais a Youtube o a Flickr amb les fotos i els vídeos de torn i avall que fa baixada. Tornar a un sistema de web més “clàssic” i menys actualitzat… O no. Bé, mentre pugui aniré penjant temes aquí, que per això ens vam currar aquest bloc, encara que a poc a poc vagi tancant un cicle!

Però, tornant al tema principal, demà passat toca, eh?

A punt, avi?! Vinga, que toca fer Història!

(Si no escric durant molt temps també voldrà dir que la decepció ha estat monumental!)

ACTUALITZAT:

Ei! He pogut anar al passi de premsa! Només un parell de coses: ÉS l’INDY però amb un sabor estrany. No només pel canvi d’època, que també, sinó pel rerafons. Jo sóc més amant del Graal o l’Arca que de les calaveres de cristall i el que en deriva (ja veureu, ja!). Deixa una mica fora de joc, tot plegat, perquè la mitologia teològica donava per molt més, penso. Però també hi ha massa tema digital (formiguetes digitals i xorrades similars que canten molt, dignes de LA MÒMIA però no pas de l’Indy) i alguna escena un pèl avorridota… però en general és l’Indy de sempre. Grans moments i diàlegs genials, tot i que fluixot quant a argument. Més vell i nostàlgic, però amb el punt d’ironia en acció a cops de fuet.
Ha tornat per dir-nos adéu, resoldre alguns cables penjats i fer-nos somiar de nou en una època on totes les pel·lis, per més ximpletes que fossin, esdevenien “clàssics instantanis”.

A 7 dies de l’estrena del nou Indiana Jones, la qüestió és no parar quiet. I per si no puc actualitzar fins després d’entregar els treballs finals de la UOC (d’aquí a uns 20 dies), donaré idees de coses a fer per matar el temps mentre l’Indy no torna als cinemes:

- A principis de mes vaig anar a fer l’ewok i el Tarzan a Selva Aventura. Circuits de tirolines, ponts i salts que farien les delícies d’Humor Amarillo! Amb circuit per a menuts i per a adults-experts!

- I properament aniré a disparar adrenalina a Fang Aventura. Diverses activitats tipus Paintball, quads o “Assalt al Castell”, amb miniatura de piràmide maia inclosa!

Entre la Selva i el Fang, d’aventura en aventura. I sempre amb bona companyia! Si l’aventura té un nom, aquest és… “Aventura”. Un sustantiu que precisament dessigna l’aventura! Quin, sinó?

aventura
	[s. XIV; del ll. adventura, participi futur fem. de advenire ‘arribar’]
	f 1 Fet que s’esdevé inesperadament a algú. Un dia ple d’aventures.
	2 Empresa de dubtós reeixir. Ficar-se en una aventura.
	3 a l’aventura loc adv A l’atzar.

Em fa una mica ràbia el tema dels fotologs; sobretot per la quantitat de publicitat que surt a cada pàgina i perquè has d’estar registrat per comentar als “flogs”! I cada cop tinc més amics i amigues amb flogs d’aquests, que em tempten per participar als comentaris, però per ara no m’atreveixo a registrar-me! Quina ràbia!

Eh, però no serà per fotos! Que no tinc fotolog, però puc penjar el que em roti, aquí:

Apa, doncs. Fotologs, a mi…! Psè!

Comentari ràpid dels comentaris del post anterior que encara no havia comentat:

Mei, encara no hem pogut anar a parlar amb els de la copisteria. I al pas que anem, jo ja dono la reclamació per perduda i començo a tenir ganes de desentendre’m de tot plegat! (Jo també vaig haver de jugar al videojoc per aconseguir el pòster. Però sense càmeres ni testimonis!)

Réquiem! Val, respectaré els teus desitjos. “Pa que veas”… Però en contra de la meva voluntat! I no penjaré el teu “cameo” fins que surti publicat com toca. Per cert, no reconec la teva frase: “Esperaré fins al Novembre, encara que m’hagi d’alimentar a base de comics vells o de catalegs d’anys anteriors”… D’on l’has treta?

Ah, i pau-b! Com et deia al meu últim comentari, envia’m a mi les pàgines retocades que vols que surtin, que així m’anirà millor per reclamar-ho quan toqui!

He d’entregar la setmana vinent uns treballs de la UOC i vaig de cul. A principis de mes hauria pogut avançar feina però em va tocar fer un intensiu de Potra.

No em va agradar massa com em va quedar la part del Potra V (ja a la venda), però vaig quedar prou satisfet amb els petits canvis i retocs que vam fer a les reedicions de tots els quatre Potra anteriors. La feina més dura va ser aconseguir distribuir el temps de dues setmanes entre les reedicions i l’últim número; i vaig acabar dedicant més hores a les reedicions, que tenien moltes xorradetes a solventar.

Ara ha començat el Saló (ahir, i amb exposicions molt recomanables, per cert!) i em toca acabar els treballs de la UOC, per la qual cosa podré gaudir poc de l’ambient comicaire (només hi seré un dia sencer; dissabte).

Per tant, imagina la meva frustració quan he descobert que els còmics que hem reimprès… s’han fet a partir dels arxius de la versió VELLA! SENSE els canvis ni els retocs que vam fer de cara a la reedició i pels quals vaig empenyorar la meva estada al Saló! O sigui; em quedo sense tenir la feina de dues setmanes publicada i sense poder estar al Saló per culpa de la mateixa feina que no ha estat publicada! Una emprenyada impressionant, vaja.

En Jun diu que investigarà, i afirma que ell va dur els arxius correctes i que ha de ser la gent de la copisteria qui l’ha cagada. M’imagino que sí, perquè ell va anar duent els arxius en comptagotes, a mesura que tancàvem cada reedició, i podria haver-se equivocat en un, però no EN TOTS ELS ARXIUS! Per tant i partint de la premissa d’en Jun, “nos huele” que algun llest de la copisteria va confondre els arxius nous amb els vells que tenien als seus disc durs i no va mirar pinyes! Patètic, la veritat. Val, culpa nostra de no haver revisat el material en anar-lo a recollir, també! Per no és excusa si la cagada inicial ve d’ells i nosaltres havíem entregat a temps tot el que tocava. Collons, és que cal tenir galtes per no mirar pinyes com ho fan a aquesta copisteria de Can Dragó!

I ara a veure què! Compensacions? Cagum la pell del llop!

…

Bof.

…

Apa, ja m’he desfogat. I tot i que segueixo de mala lluna pel tema dels nous Potra, res impedirà que gaudeixi del pòster que vaig aconseguir ahir quan vaig escapar-me unes horetes al Saló per descobrir la magnitud de la tragèdia:

Ais, que ja arriba! El 22 de maig! Nervis, nervis!