Dia: 3 de març de 2004

^^^^  Bona tarda; el motiu de la meva trucada, és presentar-li la possibilitat de contractar, l’electricitat, a part del gas, amb Gas Natural. ¿Vosté ha vist…

**** Oye mira, lo que me tengas que decir, me lo pasas por fax, ¿de acuerdo?. Yo ya se lo pasaré a gerencia para que se lo miren.

^^^^ Discúlpeme; ¿estoy llamando a la calle mayor nº7?

**** No. Está llamando a una empresa. Esa dirección és la de mi domicilio particular…

I aquí és quan se li cau el “traje-jaqueta” d’executiu, la prepotencia, la gomina del cabell,, la corbata, …

Ara és un pare de familia que utilitza el gas per banyar cada nit al seu crio amb aigua calenta, per preparar amb la seva dona junts el sopar, i per convencer al gos (que està enganxat al radiador i es diu Coco) de que ha de sortir al carrer a fer pipí.

21.40: Arriba el tren. Pujo.

21.42: El tren no es mou.

21.44: S’apaga el motor i les llums.

21.48: Tots flipant.

21.50: Sonen els altaveus de l’Estació: “por motivos agenos a RENFE, hay un problema. Para mas información, diríjanse a los puntos de atención al cliente.”

21.52: La gent no sap que fer, baixa, puja, mira, pensa, flipa…

21.55: Sonen els altaveus de dins del tren: “les habla el maquinista. Hay un intento de suicidio, por lo que las líneas estan cortadas. No sabemos el tiempo que tardará en solucionarse el problema”.

21.56: Un home de la companyia, passa porta per porta explicant millor el problema. La policia ja s’està encarregant de tot. La persona está al pont de davant. Suposo que están provant de convencer al home de que “la vida es bella”. Més que res per no haver d’aixecar el cadáver, ni tenir judici. No ens indica fins quan podem estar així, pero sembla que, mori o no, va per llarg.

21.57: TOTHOM comenta el mateix, esclata la histèria col.lectiva. "Pero fins quan?!?!" "I ara que fem?!?!".

21.59: Decideixo pujar a dalt a trucar per telèfon.

22.02: Anuncien que el tren “efectuará su salida”.

22.03: Es tanquen les portes del tren.

22:03:01: Apreto el botó verd perqué s’obrin.

22:02:05: S’han fet els 4 segons més llargs de la meva vida. La porta NO s’obre. I no només no s’obre, sinó que, ademés, el tren marxa.

No tinc res mes a dir. Només que… si sabeu d’algú està pensant en suicidar-se, i ho pensa fer d’aquesta manera, li foteu una colleja de part meva. Merci.