Categories
Fets

Solidaritat, coi!

21.40: Arriba el tren. Pujo.

21.42: El tren no es mou.

21.44: S’apaga el motor i les llums.

21.48: Tots flipant.

21.50: Sonen els altaveus de l’Estació: “por motivos agenos a RENFE, hay un problema. Para mas información, diríjanse a los puntos de atención al cliente.”

21.52: La gent no sap que fer, baixa, puja, mira, pensa, flipa…

21.55: Sonen els altaveus de dins del tren: “les habla el maquinista. Hay un intento de suicidio, por lo que las líneas estan cortadas. No sabemos el tiempo que tardará en solucionarse el problema”.

21.56: Un home de la companyia, passa porta per porta explicant millor el problema. La policia ja s’està encarregant de tot. La persona está al pont de davant. Suposo que están provant de convencer al home de que “la vida es bella”. Més que res per no haver d’aixecar el cadáver, ni tenir judici. No ens indica fins quan podem estar així, pero sembla que, mori o no, va per llarg.

21.57: TOTHOM comenta el mateix, esclata la histèria col.lectiva. "Pero fins quan?!?!" "I ara que fem?!?!".

21.59: Decideixo pujar a dalt a trucar per telèfon.

22.02: Anuncien que el tren “efectuará su salida”.

22.03: Es tanquen les portes del tren.

22:03:01: Apreto el botó verd perqué s’obrin.

22:02:05: S’han fet els 4 segons més llargs de la meva vida. La porta NO s’obre. I no només no s’obre, sinó que, ademés, el tren marxa.

No tinc res mes a dir. Només que… si sabeu d’algú està pensant en suicidar-se, i ho pensa fer d’aquesta manera, li foteu una colleja de part meva. Merci.