Categories
Fets

Rodalies

I tornant de la mani… agafem el tren (no entrarem en detalls, tots sabem com estaven avui tots els transports públics a aquestes hores).

Arribem a Sant Joan d’Espí. El tren no arrenca. No tira. Parat. Inmóvil. Una estona. Una estona més. Molta estona. La gent es comença a posar nerviosa. Un paio corrent per la andana. Un altre cop el mateix paio corrent en direcció contraria. Tothom inquiet, movent-se, mirant per la finestra, per l’altra finestra, preguntat “que passa que passa”. Avui era el dia menys indicat per a pensar en positiu.

Uns minuts més tard… ha sonat el « tititititi » que anuncia que les portes es tanquen. El tren ha arrencat. El maquinista ha dit pels altaveus: “El motivo por el cual el tren ha estado parado unos minutos en Sant Joan d’Espí, ha sido el desmayo de un pasajero”. Tothom s’ha quedat més tranquil. Fins i tot, han aplaudit. Deuria ser la inercia de la manifestació encara.

 

renfe.jpg