Categories
Fets

Eiii, que tenim nou veí!!

« Saps que ?? »

Ui, quan la iaia diu això, és que  t’ha d’explicar algo. Algo… relativament important. Sinó mai ho diu. M’acomodo al sofá. Ella ja hi era.

Fa temps que no tenim veïns al costat. Es nota. Gairebé tot el veïnat de l’escala, és gent gran. L’advocat, sempre diu “bon dia” molt elegantment, tot “trajeao”. La del 5é sempre t’ho pregunta tot… fins i tot, què portes a la bossa. El que té el bar davant, et somriu desde el dia aquell que el vas esperar per agafar l’ascensor junts. El rondinaire, no et diu ni “hola”, però de fet, és millor així, perqué a la que obre la boca, ja no la tanca  (i no per dir-te “guapa” precisament). Després està la que sempre et pregunta “com esteu tots?”, el que et diu que “fa bon dia, eh?”,  la que et pregunta si estàs estudiant o treballant, el que et diu… “tu com et deies? Jo tinc una neta que…”, etc etc etc…

Però ARA, i just a la porta del costat, hi ha un noi, jove, i guapo (diu la iaia), que ha comprat el pis. Mon avia, ni corta ni perezosa… “ah, que t’has casat?” , “no no, això ben lluny! Vinc a viure sol”. Un dia que es troben a l’ascensor… i ja s’han explicat mitja vida. El noi li demanava perdò per adelantat pel soroll que faràn amb les obres, ja l’ha convidat per adelantat també a veure el pis quan el tingui tot llest, i s’han despedit amb un; molt de gust, ja ens anirem veient!!

Ma germana i jo flipant… I com és?? I quants anys deu tenir?? I com té el cabell ? Com anàva vestit? Porta ulleres? És alt? Portava bambes? Moreno?

 “Sí, sí, sí, és molt guapo, i molt simpàtic!!”