L’altre dia vaig descobrir que els cactus, també s’han de regar.
“Home claaaaaaaa!! Totes les plantes del món necessiten aigua per viure! O que et pensaves?!”.
“Ai iaia, però al desert no plou! (no?)” .
“Qui ho ha dit? Claaa que plou ! Poc… molt poc… però plou ! ”.
La iaia és qui em dona sempre les lliçons sobre les plantes. En té un tou a casa seva. Nosaltres en canvi, quan n’hem tingut alguna, als 3 dies, s’ha mort. Les últimes que vam tenir, eren 3 o 4 testos a la terrassa, mig mortes mig vives (alló que es regaven quan plovia…), i jo les vaig acabar de matar. (Sense voler, clar…);
Ma mare és la que s’encarrega del gos. De tant en tant es caga a la terrassa (és força gran (la terrassa), i ell, sempre que no hi som, està fora). Un bon dia em va dir (ma mare, clar; el gos no, sinó malament xD); “nena, te ha tocao”. Així que, amb tots els accessoris pertinents, vaig anar a fer la neteja. Quan ja les tenia totes juntetes vaig pensar… La merda és abono! Així que dic… mira, matarás dos pájaros de un tiro, tu… Deixaràs la terrassa neta, i les plantes com noves! I allá, ben repartit entre els 3 o 4 testos ho vaig deixar.
No vegis la lliçó educativa que em va donar la iaia quan va veure alló… “No has sentit mai dir: « ets més dolent que la merda de gat ! » ?? ”. Doncs es veu que la de gos, és igual de dolenta per les plantes… Que lo sepais!
