També es podría haver DIT així de fet, pero crec que “deu vos guard” fa més… fa més nostre, té més història, és més adient! (Per dir-ho… diccionariament parlant).
I parlar del passat és fer-nos vells. Diuen que quan mires més endarrera que endavant… és senyal de vellesa (amb v baixa) (-perquè baixa s’escriu amb b alta? Pel mateix motiu que tot junt s’escriu separat i separat s’escriu tot junt! A que sí Jun? jaja-), i… res això, que també els lax diuen que “el passat és plé i el futur és buit”, i com que aquest blog és nou… està buit, i com que està buit, l’omplirem amb fets, situacions, anècdotes, històries, etc… del futur.
Un FET. Passar del pensar al fer. Que curt que es veu, però… que pocs cops s’arriba ! Senyors i senyores… ladies and gentelmans… Aquí tenim el fet. Mola arribar al fet. Jo avui concretament he tingut un pensament… Sí, un pensament que no he fet. Pero saps què? Ho faré demà. Si ho faig… us explico què he fet !
Nanit! Felicitats! Benvinguts! I fins aviat! :D