“Eus” aquí la història d’una torradora que torrava la mar de bé… ella era la mar de feliç i contenta… torraba tant pa bimbo, com pa de pages… fins i tot pa de pessic, si m’apures… i ara va i resulta que la canvio per una que suposadament era millor! Ja que era… DOBLE! Podría fer torrades de 2 en 2!
Pero hi ha un problema.
Fins ara, menjava 2 torrades. En feia una, i mentre me la menjava, feia l’altre. Sempre estaven les dues celentes. ARA NO! Les faig de dos en dos (es clar, la gràcia de la torradora era aquesta!) i ara mentre em menjo la primera, la segona es refreda. Una pena. Una pena pena. Ara que? LA torradora és més bona, i el resultat pitjor.
Suposo que hi ha moltes coses a al vida que ens van massa grans. A vegades un cotxe que no ens cal, a vegades un móbil que no ens cal, o una nosequè de última generació que fa quesejo. Potser que ens ho fem mirar… gastem massa. I els bancs ens hi ajuden! Compre ahora i pague en 12 meses, no pague hasta el verano, pague poco a poco… hasta el INFINITY (Caixa Catalunya). En fi, res!
Apa, bon vent i barca nova, ladies and gentleman! Me’n vaig a esmorzar. Mencanta esmorzar mentre llegeixo el diari (menjant torrades). Un dia en parlaré.
Jun!