El Bauhaus és molt divertit. Mooolt.
Anar a comprar mobles és de lo millor que et pot passar. Apart de tenir que esquivar a totes les noies que et volen col·locar la mítica “Tarjeta Bauhaus, Mastercard Compre Ahora y Pague Siempre Jamás”, he carregat amb el coi de moble amb el carrito aquest tant horrorós que sempre va de cató, i quasi m’estampo contra un cotxe, que pobret ell, no en tenia la culpa. Ara les noies-bauhaus-mastercard no están en un stand… ara es mouen! Van sueltes! MAre meva quina por.
El moble en si, que era un armari llibreria, portava 15.000 peces totes quasi iguals, a saber quina era cada cosa. En fi, que després d’armarme amb paciencia i salut, i quan estava acabant l’armari dels nassos, resulta que l’havia montat del revés, i he tingut que desmontar 30 cargolets. Quan m’en he donat compte, estava entre desmontar-la o cremar-la. M’he recordat del dia en que Hommer compra una barbacoa i la intenta montar ell. En fi…
Per cert, m’estic fent radioadicte. Em llevo al matí amb el Bassas (escoltant el programa, no es que dormi amb ell)… després “Tal dia farà un any”, “la Sol·lució”, la “Versió Original”, la “Finestra indiscreta…”… en fi, que menys els esports, escolto la ràdio pel dial 244 del Canal Digital, per la web i per la ràdio del móbil… és bo? És dolent? És de dia? És de nit?
Nanit a tooooots!