No ho puc evitar.
Tinc un dubte. Tot i que també tinc una teoría. La teoría no la tinc massa clara, i no n’estic segura. Per això tinc un dubte. Li ho pregunto per re-afirmar la meva teoría, però va i en comptes de reafirmar-me-la, me la xafa. Mmm… ho penso, però no li faig cas. (“Llavors perqué em preguntes?!”).
Segueixo amb la meva teoría, tot i que lo seu no és una teoría, sinó una afirmació perquè ho sap del cert. Jo però, segueixo tenint un dubte. Així que fent cas a la frase de la iaia (“el primer pensament és el que val!!”), acabo fent el que tenía en pensament des d’un principi. No tinc raó, però fins que no veig claríssim que no la tinc, no puc rendir-me.
Tots els Leo som així?