Categories
Coses de la vida

Les claus

Estava jo tant feliç comprant fustes al BAUHAUS, i esquivant les noies que t’encolomen targetes… pago tot feliç i vaig al cotxe… obro el maletero… poso les fustes, així no caben… així si… uf, pesen molt… ja està! Tot ben posat, menys aquesta fusta, que la posaré al seient de darrera. Tanco el maletero. Vaig a la porta del seient de darrera, agafo le claus… ? No hi són. On son? Al maletero, ben tancades. Que no es perdin.

Resulta que el Ford Fiesta (el meu cotxe, casualment) NO te botonet ni palanca per obrir el maletero. Aquesta meravella de la ciència només s’obra amb el mando de la clau. I el mando de la clau, està DINS. I jo i la fusta, fora.

Truco al ’sogre’. Hola? Sogre? Mira que estic al Bauhaus com un capullu… i que m’he preguntat a veure si no tens més feina que venir a buscar-me per anar a casa, agafar la clau de recanvi i tornar? Serà divertit. Si? Merci… (sort que som veins, mateix numero, mateix pis, 1º 1ª – 1º 2ª)

Mentre arriba, intento utilitzar les meves armes de caco, i intento baixar la finestra des de fora… no ha servit de res… pero si hagués servit m’hagués preocupat amb la senzillesa de cometre un robatori al meu cotxe… Com un tonto, apreto a veure si el vidre es desmonta com si fos de LEGO… sacsejo el cotxe, però res. El puta segueix tancat…. la gent em mira malament i decideixo deixar-ho correr abans que em detiguin… un noi sospitós amb una fusta de metro i mig, sacsejant un cotxe? Res res, deixa-ho correr.

Arriba. -Holaaaa! Anem a casa? Hehe Quines coses que em passen ehhh?…hehe…- Arribem a casa…. -Deixa’m les claus que entro en un moment i surto amb la clau del cotxe-….les claus… les claus? El meu sogre s’havia deixat les SEVES claus de casa… a casa. úù

——crit d’agonia——-

Que fem? Anem al restaurant de la meva sogra, a veure si ella en te…. anem. Efectivament en te. Tornem. Entro al portal. Com que la meva sogra només te la d’entrada, però no te la meva… entro a casa els sogres, surto pel labavo al celobert. Penjat com un tonto enmig del celobert, obro la finestra del meu labavo a patades. La meva gossa es posa cridar perquè algún salvatge està rebentant la finestra del lavabo des del celobert.

Entro jo i mitja finestra. La gossa calla perque ja m’ha vist -que sóc joooo- li recrimino. Agafo la clau, surto (per la porta). Anem al Bauhaus, obro el maletero, agafo les claus (allà etaven, totes ben felices), engejo el cotxe i piro a casa.

I jo que em pensava que no sabria que escriure al blog.