Per tal d’aclarar la situació mítica (crec que si, que ho pots posar a situacuions mítiques tranquilament), us il·lustro amb una! Estreno secció per postejar aquelles situacions mítiques que tots hem passat algun cop. El bloqueig de la Xènia davant l’entrepà m’ho ha fet pensar. És un típic bloqueig “ara que coi foto jo”, en el cual, saps perfectament que el pitjor que pots fer és bloquejar-te i no fer res, però és l’unic que fas.
Un dels meus moments preferits, és quant m’he fet el cafè amb llet… l’agafo, i surto de la cuina per anar a prende-me’l tranquilament a l’habitació… no falla: t’agafen unes ganes boges de fer un esternut! Saps perfectament que esternudaràs i que el teu cos es mourà (braç inclòs) i que et caurà tot per terra! Per molt que t’intentis concentrar, no hi ha res a fer. Esternudaràs igual, es mourà tot igual, i tindràs que anar a buscar una cel·lulosa (rollo paper de cuina) i netejar-ho. No hi ha res a fer. Sorry.
Típica situació mítica (digues-li típica?) quan a mitja nit, et despertes, i vols anar al lavabo. Evidentment, no encens el llum perquè no et vols desvetllar! Fins i tot tens un ull tancat. Així serà més fàcil tornar a dormir… entre una cosa i l’altre, et fots un hostiot contra la tauleta de nit-porta-llit-cadira-coidecosa, al DIT PETIT del peu. Sempre li toca al dit petit perquè és el més inofensiu i dèbil de tots. Dol. Dol mooolt, i saps que durarà uns 40 segons de mal horrorós, creixent exponencialment. Però no hi pots fer res. Aguanta’t i desvetlla’t.
En fin, espero que no us passi molt sovint.
Xènia… quin Fnac? Jo hi vag cada 2 x 3, a l’Fnac. Encara ens hi trobarem! Valga’m Deu! Y yo con estos pelos.