Categories
Coses de la vida

Infojobs i altres güebs

Uooo, com van les festes? Avui Sant ESTEVEEEEE! A menjar més! Però demà a treballar… o a buscar feina… us heu fixat en que INFOJOBS ha substituit totalment la “borsa de treball” de INEM?? A tothom que pregunto, busca feina a través d’internet!! Ningú va a fer cues i hores d’espera a l’INEM. És curiós! Trobes més ofertes, i més fàcilment, i pots anar amb pijama mentre fas un cafè i consultes les possibles feines. Infojobs ha passat a ser tot un fenòmen social, uoooooooooooo Misae!

Sabeu que? Jo sempre he volgut treballar en una feina en la que pogués treballar desde casa, amb pijama, el batín, un cafetó i l’ordinador… suposo que per això durant 3 o 4 anys vaig estar fent pàgines web desde casa… LLASTIMA de la crísi de les “puntocom“… hauria siguit una vida perfecte. Aix…. en fi! Aquí una tira basada en una idea del gran Scott Adams.

Us heu fixat que les webs que posen en contacte dos interessos diferents i complementaris, estan en auge total? Infojobs, que ajunta persones amb empreses, les de “contactos” que ajunten almas solitarias, i les de subhastes, que junten compradors i venedors…. HO TENIM QUE JUNTAR!

P.S: Algú em sabria dir perquè és festa, Sant Esteve? I perquè només a Catalunya? No en tinc ni idea…

Categories
Coses de la vida

Bon Nadal!

Respireu fons i sentiu la màgia del nadal, que fins l’any que ve no la tornareu a sentir. L’any que ve? Ningú ho sap; només… aprofiteu aquest moment.

Que tots els vostres somnis, es facin realitat.

Categories
Coses de la vida

Bon Nadal i Feliç any Nouuu!

noel.jpg

Oficialment, ja és 25 de Desembre!


Miau, Bon Nadal i Feliç Any Nou!

Que típic, oi?

Categories
Coses de la vida

Ho sento molt.

Un cotxe s’estabella contra un camió. Els 5 passatgers del cotxe moren.

La noticia surt per la tv. Sembla un accident més. Però no ho és. És diferent. Perquè? Perqué jo he estat dins d’aquell cotxe, i dins del cor d’una de les persones que ha mort. Sembla mentida. Un dia, així de cop, la vida et sorprén.

No puc amb el sentiment de culpa que tinc. En aquests moments no fas més que pensar en coses que hauríes d’haver fet, en coses que li hauríes volgut dir, en reaccions que no hauries volgut tenir mai. Només et vull dir que ho sento, i ara ja no ho podré fer mai.

Categories
Coses de la vida

Sabeu qui és en Jaume Barri?

Sabeu qui és? No?

Doncs és un Músic / Animador Infantil, i sobretot un gran professional. Te moltes moltíssimes cançons, a cada qual millor… té més de mitja dotzena de discos, i a cada qual millor. Estic segur que tots n’hem sentit alguna canço seva (Pau, Pessigolles, Colors…) en fí, avui que estem en aquest prenadal, en plena nochebuena… (o era nochievieja? sempre em lio… hoy es nochebuena y mañana es navidáaassss… oi?) Bueno, en fí, que aquí teniu Pau Pau Pau, que és molt xula.

Si us plau, si us plau, compreu-vos el CD si podeu, que val la pena. Es titula Voltes i Voltes. Aquí teniu la seva web oficial. Aquest home forma part de l’AMAPEI, que és l’Associació de Músics i Animadors Professionals d’Espectacles Infantils. Si sou d’alguna associació de pares o escola o ajuntament i voleu contractar a algú per animar una tarda, a la web d’AMAPEI trobareu els telèfons i mòbils de tots aquests grans cracks que tenim la sort de tenir a Catalunya. Noms com Àngel Daban, que te un cor tan gros com la seva panxa, o el mítiquissim Noe Rivas (algún dia ja us posaré alguna cançó seva), tots cohetanis del molt anyorat Xesco Boix estan disponibles per a ser contractats.

Buenuuuu, m’en vaig, que tinc son… després de tot, encara son quarts de nou……… no se ben bé que faig despert, encara!

Categories
Coses de la vida

Fi d’any

Bueno, ja hi som! Que fem per fi d’any? Gran dubte trascendental que tinc / tens / te / tenim / teniu / tenen totes les persones de mig mon. Jo fa anys que vaig decidir que tant s’em en fot… quan lleguí llegarà… lo qie sigui serà!

La veritat es que segurament m’ho passi de tranquis a caseta, amb un bon sopar, postres, turrons i altres porqueries, al costat de la llar de foc, i jugant al Trivial Pirsuit (desfassat de fa 20 anys, com tots… “Grupo de musica español que…” Mecanooo. “Torero que…” El Cordobéees… “Político que…” Fragaaa -aquest encara hi és, però també està desfassat) amb ma germana, la nòvia, els pares, i sigui quin sigui el familiar proper o llunyà que s’apunti.

Que per sortir ja tinc 52 caps de setmana més… per cert, es veu que aquest cap d’any a Castelldefels la lien molt…

Categories
Coses de la vida

M’estimes?

¿Me quieres?

(Afirmació amb el cap)

¿Me quieres?

… Sí

¿Cuánto?

Mmm…

¿Mucho, poco o normal?

¡Mucho!

Què relatiu, oi? Quan talles amb el nòvio també dius “T’estimo molt, però com amic…”. Serà que hi ha diferents formes d’estimar. O potser es que hi ha molts graus dins d’aquest “molt”. O ves… potser són totes dues.

Categories
Coses de la vida

És Nadal

A l’estaciò hi ha un concurs gratuït nadalenc per nens, al poble música pels carrers, al corte inglés noies vestides de negre amb el barret del Papa Noël cantant boig per tu, a les bústies gent que et desitja coses bones, a la feina la pàgina web excepcionalment re-disenyada amb floquets i boles d’arbre de nadal, dintre les cases i fora d’elles llums i més llums de colors, al metro els vagons embolicats amb paper de regal… Com s’ho curren, eh? Hi ha coses que les fan per guanyar diners, però n’hi ha d’altres que les fan perqué és Nadal i prou. És genial.

Categories
Coses de la vida

Virus dolents i el Sr. Gat

Mira que vai al tanto eh??? Pues avui he instalat l’actualització de l’Ad-aware i ha trobat 193 arxius dolentots! Pero si mai baixo arxius! Deu meu, ja no es pot ni navegar tranquil! Acabarem navegant amb guants! 193 arxius de spyware, d’aquells que et posen popups, barrs de búsqueda i tot de cosotes dolentes!

En fin, per contestar els cents i cents de cartes, emails i mensajes de botella que m’han enviat, preguntant-me l’origen del Dr. Gat, us passo LA VERITABLE HISTÒRIA DE JUN I EL SR. GAT. (Tatxan tatxaaaan… Música de mistèri…. emoción… intriga… dolor de barriga…) -per cert, avui si que tinc una mica de mal de panxa… diuen que hi ha una passa (sempre ho diuen, oi?… vas al mentge, i et diuen “si, es que hi ha una passa”…) Un día n’hauré de parlar més a fons… “bueno”, no m’enrollo més, aquí tà:

Categories
Coses de la vida

Chuta y gol! 66-64

Així és ella. Lògica, amb iniciativa, conseqüent: si plou, et mulles; si xutes, fas gol.

Divendres va sortir de festa. Quan marxaven, va conèixer un noi. Un noi d’aquells que passa, et gires, i dius “osti, que bo que està!”. “Ja marxeu?”. “Sí, demà treballem”. “Em dones el teu telèfon?”. S’ho pensa. Li vol donar. Té por. Mai li ha donat el telèfon a un desconegut. I si és un psicòpata-pesat-obsessiu-compulsiu? Ho pensa un altre cop. Li dona el telèfon. Marxen. Empalmen. Van a treballar. Treballen. De cop i volta… “Merdaaaaaaaa!! Osti, m’he equivocaaaaaaaat!!”. “Què passa?!”. “Li he donat el telèfon acabat amb 66 i el meu acaba en 64!!! Ara no em trucará!! No podré tornar a parlar amb ell! No el veurè mai més de la vida!!! MAI!!”. Segueix treballant amb la moral per terra tota deprimida, cansada, i sense il.lusió quan de sobte…

“Ja està!!! Truco al que li he donat, li explico el que ha passat, i que em re-truqui!!!”. La idea és fantàstica, però la trucada no ho resulta tant… La tia que li agafa el telèfon… en escoltar el que diu, penja sense pietat. De fet no és tant extrany. Que faríeu si us truca un desconegut dient: “oye mira, te va a llamar alguien porque yo le he dado tu numero…”. Ella però, no es rendeix. La torna a trucar: “ei en sèrio, és molt important si us plau, m’hi jugo la feina, digue-li que em truqui al 64, si us plau…”. “Bueeeeno, vaaaaaaaaale, ja li diréééé!”. Que llegit entre línies vol dir “osti tu, mira que ets pesada, deixa’m ja en pau, no?”. Van penjar. Aquest cop de “mutu acord”. Ella ara no pot pensar en una altra cosa; Espera la seva trucada.

Així és ella. Lògica, amb iniciativa, conseqüent: si plou, et mulles; si xutes, fas gol.

Divendres va sortir de festa. Quan marxaven, va conèixer un noi. Un noi d’aquells que passa, et gires, i dius “osti, que bo que està!”. “Ja marxeu?”. “Sí, demà treballem”. “Em dones el teu telèfon?”. S’ho pensa. Li vol donar. Té por. Mai li ha donat el telèfon a un desconegut. I si és un psicòpata-pesat-obsessiu-compulsiu? Ho pensa un altre cop. Li dona el telèfon. Marxen. Empalmen. Van a treballar. Treballen. De cop i volta… “Merdaaaaaaaa!! Osti, m’he equivocaaaaaaaat!!”. “Què passa?!”. “Li he donat el telèfon acabat amb 66 i el meu acaba en 64!!! Ara no em trucará!! No podré tornar a parlar amb ell! No el veurè mai més de la vida!!! MAI!!”. Segueix treballant amb la moral per terra tota deprimida, cansada, i sense il.lusió quan de sobte…

“Ja està!!! Truco al que li he donat, li explico el que ha passat, i que em re-truqui!!!”. La idea és fantàstica, però la trucada no ho resulta tant… La tia que li agafa el telèfon… en escoltar el que diu, penja sense pietat. De fet no és tant extrany. Que faríeu si us truca un desconegut dient: “oye mira, te va a llamar alguien porque yo le he dado tu numero…”. Ella però, no es rendeix. La torna a trucar: “ei en sèrio, és molt important si us plau, m’hi jugo la feina, digue-li que em truqui al 64, si us plau…”. “Bueeeeno, vaaaaaaaaale, ja li diréééé!”. Que llegit entre línies vol dir “osti tu, mira que ets pesada, deixa’m ja en pau, no?”. Van penjar. Aquest cop de “mutu acord”. Ella ara no pot pensar en una altra cosa; Espera la seva trucada.