Categories
Coses de la vida

Canvi de feina, politics i Buenafuente.

Caaanvi de feina. Ara sóc professor a Castelldefels. Dono el que la gent gran anomena “Allò d’Ordinadors”. Cobro 3 euros menys, però vaig a la feina a peu, ja que ho tinc a 5 minuts de casa. Miiira que bé, ja no m’he de gastar diners en cotxe ni zones blaves i/o verdes de Barcelona.

Normalment no faig gaire cas als polítics, però aquests dies el Rajoy i el Zaplana están especialment pesadets, no? Desque que no están al gobern que els veig i els sento més que quant manaven. Mare meva, que pesats! Són com un chinche! Deu meu, a veure si ens deixen tranquils!!

En breu el Buenafuente comença programa nou a ANTENA3 ara al gener. Farà competència a Cronicas. Perquè ens fà tanta ràbia que el Buenafuente marxi a TV3? El Manel Fuentes també hi treballa, el Jordi Gonzalez a TELE5, el Sardà a TELE5, la Julia Otero, la Mercedes Milà, l’Àngels Barceló… però el Buenafuente és més “nostru” no? Deu ser que el vam descobrir amb el Mikimoto, buscant errors als diaris…

En fi, espero que no lia gafem mania, al menys… o no.

Jun!

Categories
Coses de la vida

Lògica aplastant

Tienes un problema; te huele el aliento. Y porqué no dejas de besarme? No se… porqué… cierro los ojos, y así creo que no voy a sentir el olor.

Jajaja, com l’avestruç quan amaga el cap sota la terra pensant que no la veurán.

O com avui al metro; entro i penso “osti quina rasca” (realment ja va sent hora de que treguin l’aire acondicionat… senyors que estem a 16 de desembre). Segueixo escrivint el sms, i al enviar-lo penso; estic al metro, vols dir que tindrè cobertura? Si potser sí perqué fa fred i això és que entra aire, i si entra aire, entra cobertura. Clar, evidentment no se m’ha enviat…

Categories
Coses de la vida

Que tossuda…

No ho puc evitar.

Tinc un dubte. Tot i que també tinc una teoría. La teoría no la tinc massa clara, i no n’estic segura. Per això tinc un dubte. Li ho pregunto per re-afirmar la meva teoría, però va i en comptes de reafirmar-me-la, me la xafa. Mmm… ho penso, però no li faig cas. (“Llavors perqué em preguntes?!”).

Segueixo amb la meva teoría, tot i que lo seu no és una teoría, sinó una afirmació perquè ho sap del cert. Jo però, segueixo tenint un dubte. Així que fent cas a la frase de la iaia (“el primer pensament és el que val!!”), acabo fent el que tenía en pensament des d’un principi. No tinc raó, però fins que no veig claríssim que no la tinc, no puc rendir-me.

Tots els Leo som així?

Categories
Coses de la vida

Bauhaus

El Bauhaus és molt divertit. Mooolt.

Anar a comprar mobles és de lo millor que et pot passar. Apart de tenir que esquivar a totes les noies que et volen col·locar la mítica “Tarjeta Bauhaus, Mastercard Compre Ahora y Pague Siempre Jamás”, he carregat amb el coi de moble amb el carrito aquest tant horrorós que sempre va de cató, i quasi m’estampo contra un cotxe, que pobret ell, no en tenia la culpa. Ara les noies-bauhaus-mastercard no están en un stand… ara es mouen! Van sueltes! MAre meva quina por.

El moble en si, que era un armari llibreria, portava 15.000 peces totes quasi iguals, a saber quina era cada cosa. En fi, que després d’armarme amb paciencia i salut, i quan estava acabant l’armari dels nassos, resulta que l’havia montat del revés, i he tingut que desmontar 30 cargolets. Quan m’en he donat compte, estava entre desmontar-la o cremar-la. M’he recordat del dia en que Hommer compra una barbacoa i la intenta montar ell. En fi…

Per cert, m’estic fent radioadicte. Em llevo al matí amb el Bassas (escoltant el programa, no es que dormi amb ell)… després “Tal dia farà un any”, “la Sol·lució”, la “Versió Original”, la “Finestra indiscreta…”… en fi, que menys els esports, escolto la ràdio pel dial 244 del Canal Digital, per la web i per la ràdio del móbil… és bo? És dolent? És de dia? És de nit?

Nanit a tooooots!

Categories
Coses de la vida

Canvi de look

Suposo que el canviarem 300.000 cops, però aquest és el primer cop. Així era fins ara:

layout1.jpg

Tenía problemillas amb els comentaris i en algunes parts. Oi que queda cuco, ara? Uooooo!

Categories
Coses de la vida

Intel.ligència peluda

Quina barra que té el gos. Em fa pànic pensar que és més intel.ligent que jo. Avui ho he pensat.

M’aixeco al matí, i el veig tot feliç remenant la cua, fent saltirons, primer cap a la porta de la terrassa perqué l’obri, després s’ho repensa i fa un giravolt anant cap a la nevera perqué li dongui una salsitxa, després em ve cap a mi, llavors torna a marxar… Molta energía si. La cosa es que entro a la cuina pensant que no s’havia pixat (abans us juro que quan es pixava ni es movia del lloc. Inmòbil. Com una estàtua i amb el cap “catxu”.), i si senyor, allà estava el rierol. “Serás marrano!!!”. I sí, en aquest moment on s’adona de que no cola… se’n va al seu lloc, es queda inmòbil, i abaixa el cap.

Que fort, a saber des de quan ho fa això… Jo que confiava en la seva consciència (bona quan ho fa be, i dolenta quan sap que ha fet malament), segur que més d’un cop li he donat la salsitxa sense merèixer-la.

Ves… ara em sento com el genio de la lampara quan és derrotat per l’alfombra màgica en la partida d’escacs: “no me lo puedo creer… vencido por un felpudo!”.

Categories
Coses de la vida

Torradora

“Eus” aquí la història d’una torradora que torrava la mar de bé… ella era la mar de feliç i contenta… torraba tant pa bimbo, com pa de pages… fins i tot pa de pessic, si m’apures… i ara va i resulta que la canvio per una que suposadament era millor! Ja que era… DOBLE! Podría fer torrades de 2 en 2!

Pero hi ha un problema.

Fins ara, menjava 2 torrades. En feia una, i mentre me la menjava, feia l’altre. Sempre estaven les dues celentes. ARA NO! Les faig de dos en dos (es clar, la gràcia de la torradora era aquesta!) i ara mentre em menjo la primera, la segona es refreda. Una pena. Una pena pena. Ara que? LA torradora és més bona, i el resultat pitjor.

Suposo que hi ha moltes coses a al vida que ens van massa grans. A vegades un cotxe que no ens cal, a vegades un móbil que no ens cal, o una nosequè de última generació que fa quesejo. Potser que ens ho fem mirar… gastem massa. I els bancs ens hi ajuden! Compre ahora i pague en 12 meses, no pague hasta el verano, pague poco a poco… hasta el INFINITY (Caixa Catalunya). En fi, res!

Apa, bon vent i barca nova, ladies and gentleman! Me’n vaig a esmorzar. Mencanta esmorzar mentre llegeixo el diari (menjant torrades). Un dia en parlaré.

Jun!

Categories
Coses de la vida

CAMINO

Estreno secció “Coses a Fer” amb un tema que tinc pendent. I es que ja porto 3 anys preparant-lo i cada vegada ho tinc que anular per alguna cosa o altre! Ladies and gentleman, estic parlant del mítiquissim CAMINO DE SANTIAGO. Aquest estiu em va fer molta ràbia, perque deu dies abans de marxar, els del banc (treballava en un banc, jo) em van canviar les dates de les vacances. Així vaig tenir que deiar penjades a les dues persones que anaven amb mi, i van tenir que anar soles. I pel colmo, es van enfadar entre elles. O sigui que AQUEST ANY SI! Xènia, estàs convidada, of course! 15 dies de camino. El plan? El que sigue:

  • Llevar-se aviat!
  • Caminar! Apa, fins al poble que trobem allà al migdia!
  • Menjar!A la tarda, turisme rural, per veure els habitants i fauna autòctona
  • Preparar ruta del dia seguent, fer el burro, desafinar cançons i…Dormiiiiiiiiiiiiir

Evidentment, aquí falta un fotimer de coses, com riure, parlar, filosofar, vacilar, cridar, cantar, caminar, cansarse, saltar, fotografiar, bloguejar

Categories
Coses de la vida

RACC

– Ahhh… però no era dilluns?
– No, no… vam quedar avui divendres a les 10:30
– Ah… doncs mira, jo tenia apuntat el dilluns a les 10:30… segurament se’m ha traspaperat.. que fem doncs? Quedem per un altre dia?
– A veure, un moment… si, el dilluns a les 10:30 doncs.
– Merciiiii

The moraleja? No vagis a dormir a les 5:00 si t’has de llevar aviat… úù

Jun!

Categories
Coses de la vida

Setmana completa

Sóc d’una manerota… com que aquest pont estava molt avorrit, i tenia poca feina, m’he entretingut a enviar curriculums a ofertes d’Infojobs. Em vaig anar animant, animant, i vinga a enviar! I ara, apa… tots truquen. I claro, no els hi diré “es que lo envié porque m’aburria“… o sigui de tinc entrevistes de feina tota la setmana…

Demà vaig al RACC… -_-’ Anda que també… ja m’explicaràs que hi pinto al RACC. Ara sóc profe d’Informàtica i de Gestió Empresarial, i la oferta del RACC, era per anar a vendre seguros en Stands als grans magatzems rollo HIPERCOR-compre-bien-para-vivir-mejor. Ja em veig al costat d’un Papa Noël amb una barba que li cau i una campana… HOW HOW HOW… en fin… ja veurem com va.

Aquests dies estem tots molt gastadors… pero es que no se com m’ho faig que gasto en tot! Vaig demanar a la Ford que m’instalessin gratis un Manoslibres, com a l’anunci de “LUISETEEEEE”… però resulta que amb el mòbil que tinc ara, no va. Jo que em volia estalviar els diners del Manoslibres, ara m’els gasto en un móbil nou. Soc molt pràctic jo, eh?

En fin, ke le vamos a asé… apa, deixo el vicio blog per un rato.

Jun!