Categories
Coses de la vida

Mind the gap

Mind the gap between the train and the platform”. Ves quina cosa, no?

Si no ho tinc mal entés, alguna cosa així com “Al tanto amb el forat que queda entre el metro i l’andana”. Aquests anglesos… Tenen unes coses… I no es que ho diuen i prou, no… Es repeteeeixen i repeteixen, per si no te’n has adonat de que hi ha un forat entre el metro i l’andana per on pots caure. A mi em sembla, per això, que quan es repeteix tant algo, és com quan es repeteix tant un soroll; que acabes per no sentir-ho. Deu ser ja com una tradició, o un missatge en clau, o simplement una costum que prové de fa segles quan van crear el primer metro, ves a saber.

I parlant de metros, aquest matí, tenia realment molta son. Estava asseguda esperant el metro. Amb la bufanda posada. Acurrucada. Amb la pose perfecta. Sonava la música classica, tranquila, relaxant, inspirant pau i dolçor, incitant a tancar els ulls i començar a somiar… quan de sobte es para la música i seguidament se sent: “PER A LA SEVA SEGURETAT AQUESTAAAESTACIÓ ESTÀ DOTADA DE CÀMARES DE VIDEO-VIGILÀNCIA!”. I… au; a la mierda los violines, el somni fantàstic, la pose perfecta, la pau i l’harmonía. Bon dia Xènia!