Categories
Coses de la vida

Precarietat laboral

El panorama laboral fa pena. Que una persona de 22 a 28 anys que trobi feina del que ha estudiat és un miracle. De fet, trobar qualsevol feina que no sigui d’aquestes, és gairebé impossible:

  • Feina “hasta el cierre”, la qual te un horari laboral que et permet aïllarte socialment de tothom (solen ser restaurants)
  • Feina “matusalen”, en la qual demanen llicenciatura, master, 3 anys d’experiència en el sector, 5 en una empresa similar, 4 de nosequè (només arriba el Fraga)
  • Feina “puta merda de feina”, en la qual fas de 8 a 13, de 14 a 20, està a una hora d’on vius i et donen 600 euros que et gastes en anar-hi
  • Feina “fijomásvariable” en la qual et donen un sou bàse fantàstic de 300 euros, que incrementa si vens dues-centes-mil ves-a-saber-què.
  • Feina “cafè” en la qual portes cafès
  • Feina “fotocopies” en la cual fas fotocopies
  • Feina “mamada” en la qual fas…

Que us pensaveu? Era una feina molt fàcil. Una feina mamada, que en diuen… “això està mamat!” úù malpensats…