“Síii, anem a buscar-lo! Jo condueixooooooooo!!” Afirma ella tota feliç! Només fa un més que condueix, i la il.lusió rebossa per totes bandes. Si aconsegueixo treure-me’l aviat, ens barallarem per portar-lo. Segur.
Arribem, aparquem. On aparquem? Aquí aquest trocet de muntanya que n’hi ha varios d’aparcats. Olé, perfecte.
Tornem a buscar el cotxe. On estava? Ah si, en aquest trocet de muntanya on n’hi havia varios d’aparcats. Entrem al cotxe. Marxa enrera. Marxa enrera. Enrera. Enrera. Enrera. BOOOUM!!
(…)
Res, que si podeu triar, no trieu el color negre per un cotxe perqué per la nit… no es veu. Ella, no l’ha vist.
PD; Quina diferència hi ha en fer algo dolent i que et vegin, i fer algo dolent i que no et vegin?