Categories
Coses de la vida

Ordre

Avui, aprofinant que és dissabte… he fet dissabte… o sigui… he netejat la casa.

Perquè encara que t’esforcis molt en que la casa et quedei ben neta i polida, tots els trastos del món s’organitzen, es reivindiquen, i s’amunteguen en pilons per totes les habitacions?? Igual que els papers! Fas neteja, i tires tot el que no val… pero en poc temps, els papers s’han reproduït i tornen a haver-n’hi per tot arreu!! Com pot ser? Jo crec que és rollo Toy Story… quan no mirem, els trastos, papers, mitjons bruts i altres objectes cobren vida, parlen, es mouen, i fins i tot, es reprodueien!!

En fi… a lo que ibamos… un dels llocs més desordenats de l’univers i del món sencer, i de tots els possibles universos paral·lels, és la sala de material d’un esplai. Hi pots trobar des de pizzes de la reunió de monitors de fa 15 anys, quan tu eres un nen de l’esplai del grup dels peques, fins a les tendes de camping dels últims campaments (trencades per tot arreu), passant per pintures, bolis, material, cartolines, fang, panellets de fa 3 anys que van fer els petits, treballs manuals que no saps ben bé que coi son, i que han mort aixafats per un pot de no-se-que, aranyes, sargantanes, hipogrifos… un cop fins i tot, una nena perduda que la van deixar allà mentre buscaven als seus pares, es va quedar per sempre, i ara viu allà com una salvatge, alimentant-se de pintures i plastidecors comestibles. “La nena salvatge”…

Segurament, si la Xènia i jo estiquessim al mateix esplai (Déu no ho vulgui, pobres nens), la cosa aniria així…

Oi que us recorda a Scarlett Ohara…? Poso a Déu per testimoni… que no marxaré fins que les trobi…. úù