Sabeu la peli aquella de Lost in translation? Pues bueno, a vegades jo em sento igual, sense necessitat de viatjar a Japó…
Hi ha llocs en els que em sento com a perdut… no sé… el temps i l’espai es deformen… els minuts semblen hores, i les hores semblen dies… els metros quadrats semblen kilometros, i la fauna local és desconeguda i sospitosa… mama por!
No pots fiar-te de ningú… ningú, eh? En qualsevol moment, et poden agafar desprevingut i et mosseguen, t’ataquen o fins i tot, et buiden la cartera amb saldos que després no pots ni posar-te ni canviar… en fi, que n’acabes fent drapets.
En els dos primers… sobreviuria…