Categories
Coses de la vida

Perquè?

Aix… perquè a tothom li ve de gust comançar a explicar-te la seva vida justament quan estàs enfeinat?

Davant l’ordinador, parles amb 3 persones per messenger, apart estàs acabant un document de word, mirant el mail i contestant els correus interessants, tot a la vegada, i arriba algú (digues-li mare, pare, germana, nòvia, muller, hipogrifo…) i es posa a explicar-te que si tal i que si qual, que si fem el sopar o que si Fulanita de tal és així o aixà…

I tu vas fent que si amb el cap… i de tant en tant… et fan preguntes!! Com si tu no tinguessis res més que fer que contestar-les… i com que perds la concentració… els tres del messenger s’et acumulen… i et diuen “eeehhhh, juuuun, que no dius res?” i el mail que has contestat està mal redactat, i no trobes la web que busques, i pel colmo dels colmos, la persona del teu davant va xerrant i preguntant “i perquè?”… i Perquè?? Tindrà collons! I si et curres una pregunta millor?? Amb aquests senzilla pregunta, et demanen tota una justifícació!

Senyors, si us plau… com a molt, preguntes de “si” o “no”.

Potser el que volia la persona que tenia al davant, era el meu ordinador!

Categories
Coses de la vida

Caram, caram…

Ho veus a les pelis i mola, i penses “mira, m’agradaría que em passés a mi algún cop, viam com reacciono”. Viam com reacciono?

Tot ha començat avui quan ell ha vist que últimament ella i jo anem molt juntes. Quan ens hem quedat sols m’ho ha dit “¿Os habeis hecho íntimas o que?”. Hi havia alguna cosa sospitosa en aquesta ironía-rabiosa, així que, casi instintivament, m’ha sortit una falsa afirmació desde lo més profund de l’ànima: “Sí, y me ha contado algo que… ya te vale, eh?”. S’ha començat a posar nerviós. Se li escapava el riure per sota el nas i em deia “¿Pero de que? ¿De mi?”. En una altra situació més relaxada li hagués dit “No, de la vecina del quinto…”. Però no m’ha sortit així perqué estava preocupada.

Després d’intercanviar dues o tres frases més, i davant de la pressió i del dubte sobre si ella realment m’ho havia dit o no, ho ha deixat anar: “bla, bla, bla… y aquella noche, nos liamos”. Jo tenía la boca ben tancada, però els ulls ben oberts. “No, pero estabamos borrachos y…”

PD: I la recomanació per avui és Mago de Oz, La Costa del Silencio. Si estàs trist, els peus se’t mourán sols; i com estiguis content, ja pots agafar aire que els salts serán de metre i mig, mínim!

Categories
Coses de la vida

Déu vos guard pel carrer

Ja porto dos posts avui eh? Només falta que la Xènia faci el tercer, i tindrem carambola!

Només dir que en Salva, m’ha fet arribar aquesta foto, que va fer aquest dissabte a les 13:56 hores, al carrer Marc Comes, de Balaguer! Mooooltes gràcies Salva…

De fet, tinc un recull de DEU VOS GUARDS… ja us els aniré posant!

Immag027.jpg