Ho veus a les pelis i mola, i penses “mira, m’agradaría que em passés a mi algún cop, viam com reacciono”. Viam com reacciono?
Tot ha començat avui quan ell ha vist que últimament ella i jo anem molt juntes. Quan ens hem quedat sols m’ho ha dit “¿Os habeis hecho íntimas o que?”. Hi havia alguna cosa sospitosa en aquesta ironía-rabiosa, així que, casi instintivament, m’ha sortit una falsa afirmació desde lo més profund de l’ànima: “Sí, y me ha contado algo que… ya te vale, eh?”. S’ha començat a posar nerviós. Se li escapava el riure per sota el nas i em deia “¿Pero de que? ¿De mi?”. En una altra situació més relaxada li hagués dit “No, de la vecina del quinto…”. Però no m’ha sortit així perqué estava preocupada.
Després d’intercanviar dues o tres frases més, i davant de la pressió i del dubte sobre si ella realment m’ho havia dit o no, ho ha deixat anar: “bla, bla, bla… y aquella noche, nos liamos”. Jo tenía la boca ben tancada, però els ulls ben oberts. “No, pero estabamos borrachos y…”
PD: I la recomanació per avui és Mago de Oz, La Costa del Silencio. Si estàs trist, els peus se’t mourán sols; i com estiguis content, ja pots agafar aire que els salts serán de metre i mig, mínim!