Aix… perquè a tothom li ve de gust comançar a explicar-te la seva vida justament quan estàs enfeinat?
Davant l’ordinador, parles amb 3 persones per messenger, apart estàs acabant un document de word, mirant el mail i contestant els correus interessants, tot a la vegada, i arriba algú (digues-li mare, pare, germana, nòvia, muller, hipogrifo…) i es posa a explicar-te que si tal i que si qual, que si fem el sopar o que si Fulanita de tal és així o aixà…
I tu vas fent que si amb el cap… i de tant en tant… et fan preguntes!! Com si tu no tinguessis res més que fer que contestar-les… i com que perds la concentració… els tres del messenger s’et acumulen… i et diuen “eeehhhh, juuuun, que no dius res?” i el mail que has contestat està mal redactat, i no trobes la web que busques, i pel colmo dels colmos, la persona del teu davant va xerrant i preguntant “i perquè?”… i Perquè?? Tindrà collons! I si et curres una pregunta millor?? Amb aquests senzilla pregunta, et demanen tota una justifícació!
Senyors, si us plau… com a molt, preguntes de “si” o “no”.
Potser el que volia la persona que tenia al davant, era el meu ordinador!