Dia: 11 de gener de 2005

Bueno, àmb la Xènia hem decidit escriure un missatge en una ampolla i llençar-la ben lluny, al mar… i cadascú escriurà un missatge. Jo un. i ela un altre… i com que si m’ho penso molt al final no sabre què escriure, ho escric tal com raja, sense ni pensar-ho:

MISSATGE:

…………………………………….

Benvolgut nàufrag… si realment ets un naufrag i estàs en una illa deserta… i el que t’arriba a les mans després de molts anys és aquest missatge…. noi, t’acompany en el sentiment, però avui no és el teu dia… perquè això és una tonteria d’uns que s’avorreixen molt.

Si en canvi, no ets un nàufrag, i siguis qui siguis, et mates a desxifrar el contingut d’aquest missatge, deixa’m dir-te una cosa… si el destí ha volgut que TU rebis aquest missatge ha d’ésser per alguna cosa. O sigui que pensa-hi… estàs aprofitant la vida? Estàs fent el que realment et fa feliç? O pel contrari, estàs vivint el que els altres esperen de tu, i el que tothom “suposa” que has de fer? Si és així, et convido a fer un CARPE DIEM i a que canviis la teva vida… pensa en el següent:

Tothom que arriba a vell, i que ha viscut la vida diu “si tornés a neixer, seria millor persona, si tornes a néixer, denunciaria les injusticies, si tornes a néixer, doniaria importància al que realment la te, si tornés a néixer, diria més vegades t’estimo, si tornés a néixer, aprendria idiomes, si tornés a néixer, faria el que realment m’agrada, etc, etc, etc.” Doncs bé… NO CAL TORNAR A NÉIXER. Senzillament CANVIA! Fes el que t’agrada, digues t’estimo, aprèn idiomes, dona importància al que realment val la pena… en fi… collons, que aprofitis ara! Quina tonteria això de “tornar a néixer”… nanooo! Borrón y cuenta nueva!! Aprofita ARA! I quan dic ARA és presisament en aquest INSTANT!! APA!

Pensa que d’aquí 100 anys, seràs MORT, que segurament el teu cos estarà podrit, i que hagis fet el que hagis fet en aquest món, res no et salvarà. RES. Siguis ric o pobre, alt o baix, lleig o guapo, ÉS COMPLETAMENT IGUAL!! Moriràs tal i com ho han fet totes les generacions anteriors q tu que ja no hi són. O sigui que: deixa’t de monsergues estúpides, deixa’t del que els altres esperen de tu, i senzillament… aprofita cada moment de la vida al màxim, perquè cada instant que passa, queda enrera. I no torna mai.

I es que si aqquest missatge ha arribat justament a tu… deu ser per algo… no?

…………………………………….

Serás vell? Serás jove? Serás home? Serás dona? Molt probablement no siguis ningú qui ho rebi. Potser s’ho empassi una balena, potser piqui l’ampolla amb una roca i es desfaci el paper, potser caigui dins d’un remolí a milers de mils de quilòmetres cap avall en la profunditat del mar, potser arribi a una platja deserta… però ves, això és com la lotería; la probabilitat de que toqui, és gairebé nula, però hi ha gent que li toca!

Sempre m’he preguntat on van a parar els “cartuchos” dels petàrds quan tiren focs artificials, o els glòbus de fira que se’ls escapen als nens i volen amunt amunt. Aixó ha de caure en algún moment, però… tu n’has vist mai cap caure del cel? Jo tampoc.

Són casualitats. La vida n’està plena de casualitats. També plena d’interessos, perqué enganyar-nos. Gairebé tot es fa perqué s’ha de fer, o perqué és necessari, o perqué et donarà alguna cosa que necessites. Aixó només està fet perqué si. Per l’ il.lusió de fer realitat una idea. Tens idees? I il.lusió? Fes-ho coi, i fes-ho ara!

————————————————–

I parlant de fer algo perquè et donarà alguna cosa que necessites (com són els diners)… Us heu fixat que avui no existeix CAP caixer de La Caixa que et digui els diners que tens a la targeta? Es que cap ni un, i mira que ho he provat en 4. Que passa? Tot el mes esperant “del 10 al 15” per cobrar… I no hi ha forma de saber-ho. He pensat… Mira treuré diners, i així quan poses “SI” a la pregunta “desea comprobante” em sortirá el saldo. Res, tampoc. Quina impotència…