Categories
Coses de la vida

Missatge en un ampolla

Serás vell? Serás jove? Serás home? Serás dona? Molt probablement no siguis ningú qui ho rebi. Potser s’ho empassi una balena, potser piqui l’ampolla amb una roca i es desfaci el paper, potser caigui dins d’un remolí a milers de mils de quilòmetres cap avall en la profunditat del mar, potser arribi a una platja deserta… però ves, això és com la lotería; la probabilitat de que toqui, és gairebé nula, però hi ha gent que li toca!

Sempre m’he preguntat on van a parar els “cartuchos” dels petàrds quan tiren focs artificials, o els glòbus de fira que se’ls escapen als nens i volen amunt amunt. Aixó ha de caure en algún moment, però… tu n’has vist mai cap caure del cel? Jo tampoc.

Són casualitats. La vida n’està plena de casualitats. També plena d’interessos, perqué enganyar-nos. Gairebé tot es fa perqué s’ha de fer, o perqué és necessari, o perqué et donarà alguna cosa que necessites. Aixó només està fet perqué si. Per l’ il.lusió de fer realitat una idea. Tens idees? I il.lusió? Fes-ho coi, i fes-ho ara!

————————————————–

I parlant de fer algo perquè et donarà alguna cosa que necessites (com són els diners)… Us heu fixat que avui no existeix CAP caixer de La Caixa que et digui els diners que tens a la targeta? Es que cap ni un, i mira que ho he provat en 4. Que passa? Tot el mes esperant “del 10 al 15” per cobrar… I no hi ha forma de saber-ho. He pensat… Mira treuré diners, i així quan poses “SI” a la pregunta “desea comprobante” em sortirá el saldo. Res, tampoc. Quina impotència…