I ara estic tranquila. Els altres dos cops, confiava en el meu “domini d’emocions” pensant que ho controlaria i seguiria igual de tranquila que estic ara. “Els nervis són psicològics, la gent diu que està nerviosa perquè toca dir-ho, perquè tothom ho diu en aquestes situacions” pensava.
Ni fent la selectivitat, ni tirant-me d’una tirolina infinita, ni abans d’entrar a quiròfan, ni en els pitjors moments d’estrés de la vida. Mai m’havia sentit tant histèrica, tant nerviosa, tant pressionada, tant fora de mí. Pensava que aquesta sensació no existía.
Porto tot el dia imaginant-me la situació, imaginant-me que m’agafa el pànic i que el puc controlar, imaginant-me que sento grima i que domino la situació. Sé que puc fer-ho. Si més no, ara ho sé. Espero saber recordar-ho demà.