Categories
Coses de la vida

Sopars d’aniversari

Són dignes d’un documental del National Geographic… sobretot quan ja passen de les 20 persones…

  • Ja d’entrada, el lloc…. és el pitjor lloc del món per aparcar. Tardes de 2 a 8 hores en aparcar per no pagar pàrquing. Millor acampar la nit abans.
  • El menjar… dolent, sec i ranci. Les amanides porten salsa rosa per dissimular lo insípides que són, i la carn serviria per pegar al cuiner que l’ha fet.
  • El preu és absolutament desproporcionat. 14 euros una amanida i un tros de carn (tot i que es pot guardar per defensar-te de possibles atracadors)
  • La gent amb la que seus… diguessim que no tens ni folla de qui són. No pots ni preguntar “Vostè ve de part del nuvi o de la núvia?” Normalment et toca un amic de la feina de la persona que fa anys, que només teniu en comú que descendiu del mateix homo sapiens (a vegades).
  • El regal… el que s’ha dedicat a comprar el regal (mai saps el que és)… QUE LI PASSA? Està TONTO? Que coi ha comprat¿? I els diners que falten? No em crec que si tothom ha posat 3 euros només li has pogut comprar una polla saltarina del SexShop! Lladre!
  • Et porten el cafè a les 02:15…
  • SEMPRE falten diners…. “a veure… qui no ha pagat?” “qui li falta pagaaaar?” “bueno… haurem de posar 2 euros més cada un, doncs” Que puta!
  • Al sortir del restaurant, tothom es dedica a estar-se de peu a l’entrada, incòmodes i passant fred.
  • Si cal sortir de farra… impossible triar el lloc. “Anem a tal? -No no, que és de quillos”… “Anem a qual?… nono que es de pijos”…”i a tal altre?…no que s’ha de pagar!…”…”bueno, doncs entrem i si no ens agrada marxem… -Ah no! Entrar i pagar per sortir en mitja hora no! Si paguem ens quedem”…

Però un dia ja dedicaré un post sobre sortir de farra… és un dels meus temes preferits… dona per fer un monòleg sencer. Ho deixo per més endavant.