Categories
Coses de la vida

No passa res…

Ho he intentat. Fins i tot he aconseguit dominar els nervis més que tots els altres cops… però sempre hi ha algo que se’t escapa de les mans. Que n’és de dificil això!

Em fa molta por entrar a l’autopista. I no és l’autopista el que em caga, sinó el carril d’acceleració. Tot de cotxes flipats que venen, i tu has d’accelerar, vigilar, reduir si cal, però sense reduir massa perqué és un carril per accelerar, vigilar, parar, però parar al principi del carril, no al final, perqué si pares al final no dona temps a accelerar… buf!

Res, que m’he colapsat. Quan he arribat al final… i he vist que venien 2 o 3 camions, he pensat “Xènia, que havies de parar al principi!!”, i llavors que he fet? Intentar dissimular i… accelerar. Rollo “no he parat al principi del carril perqué he calculat que em donàva temps, eh?”. Però no ha colat.