Fa uns dies que faig moltes reunions… m’encanten… siguin les que siguin… de veïns, d’esplais, d’empresa… en fi, del que sigui. És tot un món.
En un inici, tot és molt maco… tothom ve amb unes ganes de discutir tremendes. Tots els punts de l’ordre del dia són discutits fins als extrems més preocupants…
- Comencem la reunió…
- Ah no
- No?
- No. No m’agrada començar. Hem de dir “Iniciem… la reunió”
- Ah, doncs jo prefereixo “La reunió és començada”
El que heu de fer (si podeu) és intentar que els temes que més us interessin, es parlin al final de tot, l’últim punt… quan fa 3 hores que la gent s’adorm, tothom te gana i ningú vol allargar el tema… llavors aprofiteu i dieu la vostra…
- Pintem l’escala… color crema com sempre?
- Millor rosa fosforito (aquí la teva frase)
- Ok. Rosa fosforito. Tots d’acord? Vale doncs. Marxem a dormir.
La gràcia de les reunions és parlar entre tots, per arribar a un acord que no agradi a ningú…
- Comprem un ordinador o pintem la sala de juntes?
- L’ordinador
- La sala
- Ok, pues pintarem l’ordinador.
Com més gent hi ha, millor, perquè hi ha més possibilitats de no decidir res. La gent es desconnecta, parlen entre ells, es discuteixen, marxen un moment per parlar pel mòbil, es posen a fer dibuixos…
- Jun… que en penses d’aquest tema?
- Crec que no.
- No? Però si parlàvem de ON fer els campaments
- Ah. Doncs si?
- Campaments? (pregunta l’altre) Però no parlàvem de Sant Jordi?
