Seguim amb les reunions… un dels punts més divertits, tal com dieu, és el pica pica.
Hi ha reunions a les quals, el punt del dia no importa una merda. El que realment importa és el Surtido Cuetara, les Principe, les Lays, els Ganxitos, quicos i pipes, i tota la llista del món. Estan molt i molt bé, ja que la gent, mentre menja, calla, i no tiu burrades. Per que creien que les reunions d’empresa més importants es fan dinant? Jo quan era monitor vaig arribar a avorrit totalment el pica a pica. Em va saturar.
Un dels altres punts de les reunions… és un dels més cruels… el plasmava el gran Scott Adams en una tira, i l’explicava en els seus llibres. Una de les coses més complicades en l’existència humana, és intentar redactar en grup.
Bàsicament, és impossible, ja que cada persona ho fa de la seva forma… un punt, una coma, fer servir aquesta paraula o l’altra… cadascú te el seu propi estil, i la seva forma d’escriure, i evidentment, li sembla garrafal l’estil dels altres…des del més bast dels escrits, fins al típic que vol posar paraules d’aquestes que NO FA SERVIR MAI NINGÚ, rollo “Qualsevulla dicció ben emprada, fora balafiar-nos-la O_o’ “, però que representa que si les fas servir, ets més culte…
Al final, sabeu com acaba tot? Tant les reunions, com la redacció en grup? Sempre passa el mateix… doncs després de dues, tres, o quatre hores intentant arribar a un acord entre tots, o redactar el paràgraf de la carta als pares, o del que sigui… apareix la fantàstica, bona i simpàtica persona que diu…
- Repartim la feina? Així que cadascú faci una part, i després ho posem en comú.
Siiiiiiiii. Evidentment que sii!! Tothom està cansat, te gana, són, ganes d’anar al lavabo, ganes de marxar d’allà. Si es reparteix la feina, és la salvació! Així doncs, tothom accepta encantat.
Un cop, en un treball en “grup”, després de perdre tota la tarda intentant redactar algo, vam decidir repartir la feina. Erem 5 persones, i hi havia 5 apartats… perfecte. Cadascú va anar a casa, feliç per fer el seu. A mi em va tocar l’últim. Ni m’ho havia mirat. Em va fer molta gràcia el títol…. “CONCLUSIONS”. Doncs si… vaig escriure 5 pàgines de conclusions sense saber què collons havien escrit els meus altres 4 companys. Però això no em va frenar. Ole, ole… i ole.
Jun.