Categories
Coses de la vida

Bolleria industrial

paste_pantera.jpgUooooooo, que bo! M’els menjaria tots. Simpsons, circulo rojo, bucaneros, bony, tigretón, phoskitos… Déu meu, quina guarrada més guarra! I que bons que estan! Si no fos per la merda que porten, m0els jalaria d’un en un per esmorzar, dinar, berenar i sopar. La pantera rosa en si, és especial per la naturalitat dels seus ingredients… Emulsionante (lecitina de soja, E-471, E-477, E-470a, reconstituida), Gasificantes (E-450ai, Bicarbonato sódico), etc…  és a dir, l’esmorzar sa i equilibrat per naturalesa.

No pot ser que consumir aquest tipus de productes sigui bo, oi? Segurament d’aquí a 20 anys, surti per la tele campanyes rollo “La bolleria industrial mata” o “La bolleria provoca impotència”… i els testimonis dirien “Cuando nosotros eramos jóvenes, no nos decian nada, y todos comíamos de eso” i les plataformes -Aturem la Bolleria Industrial- denuncíi les grans productores com Bimbo, Panrico i altres. En fi… si voleu una opinió… jo seguiré menjant una bona torrada de pa amb tomàquet, amb un rajolí d’oli i un bon pernil de Jabugo.

Categories
Coses de la vida

Al tren

N’estic farta. Demà una altra vaga. Fins quan? Em sembla bé que les facin, no estic en contra de les vagues, no soc cap esquirol, però m’afecta! O arribo tard, o arribo super-aviat. El meu tren no passa. És el que sempre está de vaga.

Avui ja ha sigut lo últim; estàvem tropecientasmil persones al andén, esperant el tren, quan de sobte, sona un “trin trin trin” seguit d’una veu pel megàfon que diu “debido a una averia en la zona, los trenes en dirección barcelona pasaran por la via 3, disculpen las molestias”. I apa, tots com borregos a baixar per les escales fins arribar a l’altre via. N’hi havia de més impacients, de més pacients, de despistats, d’atents, d’alts, de baixos, de mala òstia, de bona cara… Però anàvem tots en la mateixa direcció i ben juntets, com si fossim un banc de peixos.

Quan arribem a la via 3, sento a una dona que diu “Oh!!! Miraaa!!”, clar, tots (els que encara no ho haviem vist) ens hem girat a mirar-ho, i hem vist el tren. Hem vist el tren i s’ha creat un moment de lapsus entre tot el personal. El tren estàva passant per la via 1 (on hem estat 10 minuts esperant-lo abans de que ens fessin canviar de via). Ara si que semblàvem un ramat. Tots corrent! Ens faltava el gos d’atura  també corrent, i rodejant-nos perqué tots passessim per sota les escales i ningú s’escapés a creuar la via per sobre.

PD: No té res a veure, però… sabeu que llombrígol està ben dit? Que fort…

Categories
Coses de la vida

A casa meva hi ha Bruixes

– On está el llibre?

– Mmm… el tens tu, no?

– Xènia!!!! Ja ha passat el dia dels inocents!

– No, en sèrio, que estàva allà sobre! Segur que l’has agafat tu!!

– Molt bé, em fots bronques quan perds algo teu, i me la fots també quan perds algo meu!! Això és lo últim!

– Va, que no… que ha d’estar per aquí…

– Si clar, ha d’estar per aquí a la Terra, segur que ha d’estar per aquí Catalunya…

A casa meva hi ha bruixes. Jo crec que sí. Molts cops desaparèixen coses que ningú toca. Coses que ningú ha agafat. Coses que tothom assegura haver vist en algún lloc.