N’estic farta. Demà una altra vaga. Fins quan? Em sembla bé que les facin, no estic en contra de les vagues, no soc cap esquirol, però m’afecta! O arribo tard, o arribo super-aviat. El meu tren no passa. És el que sempre está de vaga.
Avui ja ha sigut lo últim; estàvem tropecientasmil persones al andén, esperant el tren, quan de sobte, sona un “trin trin trin” seguit d’una veu pel megàfon que diu “debido a una averia en la zona, los trenes en dirección barcelona pasaran por la via 3, disculpen las molestias”. I apa, tots com borregos a baixar per les escales fins arribar a l’altre via. N’hi havia de més impacients, de més pacients, de despistats, d’atents, d’alts, de baixos, de mala òstia, de bona cara… Però anàvem tots en la mateixa direcció i ben juntets, com si fossim un banc de peixos.
Quan arribem a la via 3, sento a una dona que diu “Oh!!! Miraaa!!”, clar, tots (els que encara no ho haviem vist) ens hem girat a mirar-ho, i hem vist el tren. Hem vist el tren i s’ha creat un moment de lapsus entre tot el personal. El tren estàva passant per la via 1 (on hem estat 10 minuts esperant-lo abans de que ens fessin canviar de via). Ara si que semblàvem un ramat. Tots corrent! Ens faltava el gos d’atura també corrent, i rodejant-nos perqué tots passessim per sota les escales i ningú s’escapés a creuar la via per sobre.
PD: No té res a veure, però… sabeu que llombrígol està ben dit? Que fort…