Categories
Coses de la vida

Al tren

N’estic farta. Demà una altra vaga. Fins quan? Em sembla bé que les facin, no estic en contra de les vagues, no soc cap esquirol, però m’afecta! O arribo tard, o arribo super-aviat. El meu tren no passa. És el que sempre está de vaga.

Avui ja ha sigut lo últim; estàvem tropecientasmil persones al andén, esperant el tren, quan de sobte, sona un “trin trin trin” seguit d’una veu pel megàfon que diu “debido a una averia en la zona, los trenes en dirección barcelona pasaran por la via 3, disculpen las molestias”. I apa, tots com borregos a baixar per les escales fins arribar a l’altre via. N’hi havia de més impacients, de més pacients, de despistats, d’atents, d’alts, de baixos, de mala òstia, de bona cara… Però anàvem tots en la mateixa direcció i ben juntets, com si fossim un banc de peixos.

Quan arribem a la via 3, sento a una dona que diu “Oh!!! Miraaa!!”, clar, tots (els que encara no ho haviem vist) ens hem girat a mirar-ho, i hem vist el tren. Hem vist el tren i s’ha creat un moment de lapsus entre tot el personal. El tren estàva passant per la via 1 (on hem estat 10 minuts esperant-lo abans de que ens fessin canviar de via). Ara si que semblàvem un ramat. Tots corrent! Ens faltava el gos d’atura  també corrent, i rodejant-nos perqué tots passessim per sota les escales i ningú s’escapés a creuar la via per sobre.

PD: No té res a veure, però… sabeu que llombrígol està ben dit? Que fort…