Categories
Coses de la vida

Solucions pràctiques!

No va? No et pinta el boli? Doncs atenció perqué “el frotar se va a acabar”. Ni ratllant el paper fins a foradar-lo, ni cremant la punta amb un encenedor, ni babejant-lo amb “bao” com si fos una ventosa que no s’enganxa. Res. La solució definitiva és aixecar el peu, i pintar la sola. SEMPRE funciona!
 
Solució tant pràctica (o més) com posar una ceba partida per la meitat a l’habitació quan t’agafa l’atac de tos, com ficar-te pasta de dents a la cara quan et surt un grà, com empapar-te el cap (i tot el cabell) amb alcohol quan tens polls, com menjar pastanaga per posar-te més moreno, com barrejar sabó de plats amb la pintura per poder pintar perfectament una superfície lliscosa, com posar mitja llimona a la nevera perqué no faci pudor a barreja d’olors, com beure aigua pel cantó oposat on ho faríes normalment (sense girar el got; girant-te tu) perque se’t tregui el singlot, com…

Categories
Coses de la vida

Els dissenyadors

Els dissenyadors del webs, són una raça apart. No els hi importa de què sigui la web, ni que funcioni, ni tan sols si es de PEPSI o COCACOLA. És igual si tot són errors, sempre que siguin bonics. Els dissenyadors volen el més impossible, sempre intenten descartar totes les lleis naturals de la programació.

Tan se val si el llenguatge és DHTML, HTML, ASP, FLASH, o FLUSH… ells sempre voldran quelcom algo raro, estrambòtic, que mai podrà aconseguir cap programa. I evidentment, fins a l’últim i minuciós puntet desalineat de la web pot ser una gran tragèdia… una columna assimètrica, causa d’histèria…

Però tan se’ls en fot si la web és de sexe, drogues, o rock and roll. En el moment que els hi dius la temàtica de la web… una idea fugaç els creua la ment! I llavors… ja no hi ha qui els hi tregui del cap. Ja els ha quedat per sempre, i seguiran dale que dale, amb la seva bohèmia idea.

Categories
Coses de la vida

El cabasset

Avui ha vingut la petita a casa. És un trasto. Suposo que com qualsevol criatura amb 2 anys d’edat. Li encanta el gos, sempre el toca, el remena, li estira els cabells, el mana passar cap aquí, anar cap allà… No parava amb el seu cabasset, li deu haver fet gràcia i au, passejant-lo amunt i avall, amunt i avall. Clar, es allò que com més els dius “això caca!!” més ho toquen. I apa, el cabasset plè de pèls i la nena també. Així que han decidit treure cabasset i gos a la terrassa.

El gos no ha aguantat ni 3 segons que ja volia entrar. Llàstima que el cabasset no tingués vida pròpia, o… potser millor hauría de dir “sort”; perqué de fet, si n’arriba a tenir, l’hagués perdut. El ja famós vent Siberià que ha invadit Catalunya… se l’ha emportat 6 pisos avall. Pam.

Ma mare, quan ha baixat al carrer, l’ha vist allà, sota de les bústies. Li ha agafat tanta vergonya, que ni tant sols l’ha tornat a pujar a casa. Me la imagino posant cara de “ojh, aquesta gent, mira que en són de marranos… deixar això aquí…” com per dissimular; i l’ha llençat als contenidors del davant.

Aixó si, el gos més feliç que unes pasques, perqué, aquesta tarda, ha tingut cabasset nou, i de pas, un saquet de pinso del que li agrada!