Com si fos el títol d’una peli de por… Programadors II.
No són humans. Avui el programador que tenia al meu costat ha començat a teclejar. Al principi els meus ulls el podien seguir… però poc a poc les seves mans acceleraven i talment com si fos Flash, el superheroi, les seves mans s’han fet borroses, com si fos un tren que passa a alta velocitat.
Ràpid ràpid, ràpid, fins que al final anava tant ràpid que no es veien les mans, només les tecles enfonsar-se soles… després el teclat també ha començat a fer-se borrós, l’ordinador s’ha començat a saturar, i el programador ha entrat en trànsit, com un mèdium posseït.
Tot ha començat a tremolar, el mouse, la taula, el monitor… i al final, passa el que passa.
Us ho juro. No exagero. Ni un pèl.