Dia: 30 de gener de 2005

Al final, he decidit que no n’hi ha per tant… l’error de la nòmina no és tant greu… no tornaré mai més a comptabilitat… fan por.

Les festes d’aniversari, són un ritual. Mai anem a sopar en un lloc on ens serveixin. Fem un pot, anem al Capravo (o al Mercadona… sempre hi ha discusions. Un bàndol diu que és més econòmic el Mercadona; l’altre bàndol diu que el que ens estalviem en la compra, ho paguem en gasolina… i és l’eterna discusió que mai acabarà), comprem el sopar (i les begudes) i ens instalem en algún racó del món.

Sempre acabem jugant. De vegades ha sigut el twister, d’altres el Scatèrgoris, i ahir va ser el Trivial. OH! A qui se li acut! Suposo que en aquella situació de gresca-i-xerinola, qualsevol cosa et fa riure, però caram, quina de parides!!

I clar, després de tanta tonteria junta, cada vegada que un respón, la resta es qüestiona aquesta resposta desconfiant a més no poder (i més encara si t’expliques como un libro abierto, clar).

– “El meridià de Greenwich (no sé com s’escriu!) passa per Catalunya?”

– “Osti, no ho sé, però jo hi he passat dos cops! Em sembla que sí, no?”

(Deu ulls (o més) em miren extranyats mentre una boca pregunta; )

– “Xènia, saps què és un meridià?”

– “Que sííí! Alló que és com un arc (gestos amb la mà com si digués adèu a algú) que per la nit té llumetes!”

(Es fiquen tots a riure, no m’han entés!)

– “Coooi! Que sí! La línia imaginària de la Terra que va de dalt a baix! Però dic que hi ha un lloc quan vas amb el cotxe, que passa justament per allà, i està indicat, i ho posa en un rètol, i està representat amb un arc enooorme, que, si hi passes de nit, està il.luminat”.