Categories
Coses de la vida

El cabasset

Avui ha vingut la petita a casa. És un trasto. Suposo que com qualsevol criatura amb 2 anys d’edat. Li encanta el gos, sempre el toca, el remena, li estira els cabells, el mana passar cap aquí, anar cap allà… No parava amb el seu cabasset, li deu haver fet gràcia i au, passejant-lo amunt i avall, amunt i avall. Clar, es allò que com més els dius “això caca!!” més ho toquen. I apa, el cabasset plè de pèls i la nena també. Així que han decidit treure cabasset i gos a la terrassa.

El gos no ha aguantat ni 3 segons que ja volia entrar. Llàstima que el cabasset no tingués vida pròpia, o… potser millor hauría de dir “sort”; perqué de fet, si n’arriba a tenir, l’hagués perdut. El ja famós vent Siberià que ha invadit Catalunya… se l’ha emportat 6 pisos avall. Pam.

Ma mare, quan ha baixat al carrer, l’ha vist allà, sota de les bústies. Li ha agafat tanta vergonya, que ni tant sols l’ha tornat a pujar a casa. Me la imagino posant cara de “ojh, aquesta gent, mira que en són de marranos… deixar això aquí…” com per dissimular; i l’ha llençat als contenidors del davant.

Aixó si, el gos més feliç que unes pasques, perqué, aquesta tarda, ha tingut cabasset nou, i de pas, un saquet de pinso del que li agrada!

Categories
Coses de la vida

Jun, auditor

Apa, som-hi… jo em pensava que les webs que em donarien per fer l’estudi, serien força professionals. Serien unes mega webs, molt ben parides i fantàstiques, les quals voldrien optimitzar la seva navegabilitat i usabilitat… doncs no.

Algunes webs de les que tinc que fer l’informe són UNA pàgina web. És a dir… un (UN = 1) arxiu! Però jo, com a gran professional (bueno, ni gran ni professional), mantinc el tipus, i sense fer judicis subjectius, escric el meu informe… objectivament… com si es tractes d’un tractat seriós… encara que a vegades…

Categories
Coses de la vida

Associacions tontes

El meu profe de FOL, sempre estava explicant històries amb moraleja, dibuixant situacions plenes de personalitat, i enomenant dites plenes de sentit.

Avui al tren metro, hi havia gent asseguda, seients buits, i gent de peu. Una de les dones que estava de peu, volia seure. Tindría uns 50 anys. Era alta i prima. Anàva molt dreta. L’esquena molt recta i el cap ben alt. No semblava arrogant, sinó bona persona. Tot i així, anàva molt dreta. Exageradament recta. Tant, que per més sotracs que fes el tren metro, no movia el tronc en diferents direccions; sempre junt.

Hi havia una altra dona. També tindria uns 50 anys, però aquesta semblava més jove. Era més inquieta, més baixeta, més grosseta però alhora més activa. També buscava lloc per seure, i totes dues han mirat cap al mateix seient.

S’han trobat de cara davant del seient. El metro ha fet un altre sotrac. La dona alta, s’ha deixat anar sense voler, ha perdut l’equilibri, i ha caigut a terra en bloc. Tal qual. Inevitablement m’ha vingut al cap el de FOL dient: “Només sobreviu qui és flexible; al rígid se’l endú el corrent”. (Pobre dona xD).

Segurament no es refería a això (sinó a quelcom algo més profund), però el meu cap està ple d’associacions tontes que m’apareixen sense demanar permís.

Categories
Coses de la vida

Canvi de feina

Si, un altre cop he canviat de feina. Apa, a la velocitat del llamp! De fet, no havia ni tan sols firmat el contracte de la nova, que ja m’he tornat a canviar.

Al final ja no sóc profe. He penjat els hàbits (la bata) i m’ha fitxat una empresa Consultora i Auditora Web, nom de la qual no mencionaré, per tal d’evitar ser despatxat, i pel bé de l’empresa. Sóc l’encarregat de fer les proves d’usabilitat i navegabilitat de les pàgines web dels seus assessorats, i fer-ne un dossier explicatiu… és a dir… criticar webs i dir com arreglar-les. Imagineu com està el pati… u_u’

El problema que tenien fins ara, era que dins l’empresa hi havia dos grans grups. Els “dissenyadors” i els “programadors”… i no s’acabaven de posar d’acord en la valoració de la web… per dir-ho d’alguna forma, als dissenyadors se’ls enfot que la web sigui htm, php, asp o gaites amb vinagre. El que volen és que sigui bonica. En contra, els programadors, tots ells una mena d’enginyers frikies, preferirien que la web fos tot zeros i uns. Rollo com les pantalles de Matrix.

Els dos grups estan obsessionats per a aplicar els seus antagònics criteris. Doncs bé… jo estic al mig, i he de posar pau.

Aquesta feina promet ser molt divertida.

Categories
Coses de la vida

Crítiques

A vegades critiquem de veritat.

A vegades no.

Categories
Coses de la vida

Teletext

Estem al segle XXI. Fem avions amb capacitat de 800 passatgers, Internet wireless, UMTS, videollamada 3G… fins i tot hi ha aeroports construïts sobre el mar… en breu, tindrem teletransport, ja ho veureu… ara bé… la meva pregunta és… que collons pinta el teletext?

 

 

Déu meu, quina cosa més lenta! Quina interfície més horrible!! SENYOR MEU DE LA MISERICORDIA! Quin patiment!!

Poses el 400, per mirar la programació, i fa 100, 120, 150, 180, 197, 201, 220, 230, 250, 301, 312, 321, 340, 343, 360, 372, 390, 398…. i llavors… tararí tararí… 410… I se’l salta!! EL PUTA SE’L SALTA!! I apa, fins al 800 un altre cooop!

No ho entenc… no ho entenc… u_u’

Categories
Coses de la vida

Bolleria industrial

paste_pantera.jpgUooooooo, que bo! M’els menjaria tots. Simpsons, circulo rojo, bucaneros, bony, tigretón, phoskitos… Déu meu, quina guarrada més guarra! I que bons que estan! Si no fos per la merda que porten, m0els jalaria d’un en un per esmorzar, dinar, berenar i sopar. La pantera rosa en si, és especial per la naturalitat dels seus ingredients… Emulsionante (lecitina de soja, E-471, E-477, E-470a, reconstituida), Gasificantes (E-450ai, Bicarbonato sódico), etc…  és a dir, l’esmorzar sa i equilibrat per naturalesa.

No pot ser que consumir aquest tipus de productes sigui bo, oi? Segurament d’aquí a 20 anys, surti per la tele campanyes rollo “La bolleria industrial mata” o “La bolleria provoca impotència”… i els testimonis dirien “Cuando nosotros eramos jóvenes, no nos decian nada, y todos comíamos de eso” i les plataformes -Aturem la Bolleria Industrial- denuncíi les grans productores com Bimbo, Panrico i altres. En fi… si voleu una opinió… jo seguiré menjant una bona torrada de pa amb tomàquet, amb un rajolí d’oli i un bon pernil de Jabugo.

Categories
Coses de la vida

Al tren

N’estic farta. Demà una altra vaga. Fins quan? Em sembla bé que les facin, no estic en contra de les vagues, no soc cap esquirol, però m’afecta! O arribo tard, o arribo super-aviat. El meu tren no passa. És el que sempre está de vaga.

Avui ja ha sigut lo últim; estàvem tropecientasmil persones al andén, esperant el tren, quan de sobte, sona un “trin trin trin” seguit d’una veu pel megàfon que diu “debido a una averia en la zona, los trenes en dirección barcelona pasaran por la via 3, disculpen las molestias”. I apa, tots com borregos a baixar per les escales fins arribar a l’altre via. N’hi havia de més impacients, de més pacients, de despistats, d’atents, d’alts, de baixos, de mala òstia, de bona cara… Però anàvem tots en la mateixa direcció i ben juntets, com si fossim un banc de peixos.

Quan arribem a la via 3, sento a una dona que diu “Oh!!! Miraaa!!”, clar, tots (els que encara no ho haviem vist) ens hem girat a mirar-ho, i hem vist el tren. Hem vist el tren i s’ha creat un moment de lapsus entre tot el personal. El tren estàva passant per la via 1 (on hem estat 10 minuts esperant-lo abans de que ens fessin canviar de via). Ara si que semblàvem un ramat. Tots corrent! Ens faltava el gos d’atura  també corrent, i rodejant-nos perqué tots passessim per sota les escales i ningú s’escapés a creuar la via per sobre.

PD: No té res a veure, però… sabeu que llombrígol està ben dit? Que fort…

Categories
Coses de la vida

A casa meva hi ha Bruixes

– On está el llibre?

– Mmm… el tens tu, no?

– Xènia!!!! Ja ha passat el dia dels inocents!

– No, en sèrio, que estàva allà sobre! Segur que l’has agafat tu!!

– Molt bé, em fots bronques quan perds algo teu, i me la fots també quan perds algo meu!! Això és lo últim!

– Va, que no… que ha d’estar per aquí…

– Si clar, ha d’estar per aquí a la Terra, segur que ha d’estar per aquí Catalunya…

A casa meva hi ha bruixes. Jo crec que sí. Molts cops desaparèixen coses que ningú toca. Coses que ningú ha agafat. Coses que tothom assegura haver vist en algún lloc.

Categories
Coses de la vida

Mare de Déu del Déu Vos Guard!

mdd.jpg

 

Mare de Déu del Déu Vos Guard!

Doncs si, si… aquesta senyora d’aquí és la Mare de Déu del Déu Vos Guard. Ai ves quina cosa, eh? Doncs resulta que la podem trobar a l’exterior del la Catedral de Girona.

El cas es que no en sé gaire cosa, però mira, aquí la tenim, tota cofoia, aguant al crio amb una mà, així com de xula ella, i ensenyant un peuet, mostra palesa que li anava el porno.

El nen fa un posat així com dient “Po que pachaaaaa, aquí estoy yoooo… que passa, et fots amb mi, eh? eh?” i només te una cama, del que en podem fer la lectura que els nens de l’època naixien tots coixos.

Jun!