– Auna, buenos dias, le atiende Xènia, ¿en qué puedo ayudarle?
– Oygame señorita, quiero saber cuando voy a tener disponibilidad de cable en mi domicilio.
– Disculpe, esto no podemos saberlo, no tenemos esa información.
– No, no, no, no! Acabo de llamar a otro número y me han dicho que aquí me lo dirían, así que quiero saber CUANDO voy a tener disponibilidad en mi domicilio.
– De acuerdo, pero le estoy indicando que esto no lo podemos saber; és una empresa sub-contratada la que hace las instalaciones de la fibra optica por las calles, y nosotros no sabemos como lo tienen planificado.
– Pero digame C-U-A-N-D-O, mas o menos, ¿un mes?, ¿un año?, ¿cuando?
– Vamos a ver; lee digo que NO lo sabemos, que…
– Vale, vale, muy bien… ¡Adiós puta de mierda!
… I per sort o per desgràcia, ha penjat. Hi ha gent que es queixa i et crida amb raó de sobra, però n’hi ha d’altra que sembla tonta, sembla que no hi arribin més, i que no entenguin les coses. Els adults tenen més similituds als crios que no pas ens pensem, i aquesta similitud salta fins al seu punt més alt quan s’emprenyen (amb motiu o sense). A sobre, no podem fer res més que mossegar-nos la llengua, tragar, i donar-li les gràcies per trucar a Auna. Com a molt molt; utilitzar l’ironía amb un “tiene usted una voz muy agradable” o “es usted muy amable”, que l’únic que fa és enfadar-los més, però com a mínim, et desfogues encara que sigui amb la màscara posada. I parlant de màscares… demà tots cap a Sitges, no?!