Dia: 8 de febrer de 2005

Xènia, és cert que Auna ho fa fatal, però hi ha gent que és ben subnormal… en fi… a palabras necias…

… oídos sordos.

Encetant l’apartat “paranoies”, us dic que m’afecta. A mi llegir m’afecta. Segur que sóc d’aquelles persones “aptes” per a hipnòsis, aquelles que són fàcilment afectables influenciables.

Les Valquíries, de Paulo Coelho (sí, al final he decidit fer tota la col.lecció, encara que acabin sota el llit i plens de pols; és la il.lusió!). Al principi sembla interessant. Després d’haver-me agradat tant tantíssim l’altre, no m’esperava res dolent. Me’l llegia amb ganes realment, però tot es va començar a torçar quan van aparèixer aquestes protagonistes, van entrar tots dins d’aquella antiga mina d’or, i en foscor total i absoluta, comencen amb aquella puta història de la Bèstia de l’apocalipsi, de Satan, de les forces de les Tenebres, i de la mare que els va parir a tots. Quina por!!! Ademés està super ben explicat, de forma que t’hi fiquis dins i ho sentis tal qual.

Ademés que és una por com… religiosa. Parla de Dèu i tot el que s’hi relacioni (àngels, forces…) tota l’estona. Passo. Aquest també va a la gran llista dels llibres començats i no acabats.

A mi les esglesies mai m’han fet gràcia, i els espiritismes raros, tampoc. Una no hi vol creure, però clar, sempre et queda el dubte.