Dia: 17 de febrer de 2005

Ens fem grans, cada vegada hi ha al armari més roba que no ens posem (ni posarem) mai,  cada cop hi ha més cançons que ens recorden a alguna situació del passat, cada dia més ens surten  més patas de gallo a la cara, ulls de poll als peus; i al final tots parem a comprar-nos un cotxe.

En menys de dos mesos, n’han aparegut 3 a la colla. I aixó no és cap problema, tot al contrari! El problema surgeix quan has de fer papers per ser legal i anar amb tranquilitat; i no em refereixo a tenir el carnet (que sóc la única que falta), sinó a que t’assegurin el cotxe.

Primer que és carissim, i segón, que quan acceptes que sigui car i dius “bueno, va, som-hi”, van i et diuen “mira doncs no. No t’assegurem”. D’acord, som novells novatos. Som joves, d’acord també. Però coi, després parlen de discriminacions…

TOTAL! Que no ens hem rendit, i hem trobat la solució, la forma més econòmica, fàcil, ràpida i directa de totes.  I la solució és aquesta: Mutua Madrileña

Son bons? Et cubreixen els desperfectes? Són de confiança? Donen la cara per tu? Doncs evidentment que no, però això no és important. La cosa es poder circular lliurement sense por a que et parin i et multin, i pagant el menys possible. (O no?)