El pròxim cop la resposta serà “no merci”. Tinc los ojos como platos. Com aquell episodi dels Simpsons on droguen al Sr. Burns per seguir un tractament o no se qué i el confonen amb un extraterrestre-esperit del bosc resplendent de llum i amb els ulls així O_O dient: “os traigo la paaaaz…”. Igual.
L’alcohol diuen que baixa un grau (o algo) cada hora, però el café… quan triga a deixar de fer efecte? Eren ben bé les 23h… Ja han passat 8 hores i estic igual; amb ganes de saltar a la comba, d’encetar un debat d’aquells infinits o de jugar a veure qui es menja més flans d’una sola xuclada.
Ademés, es que tinc la sensació d’haver passat la nit més curta de l’any… Ni Sants Joans, ni res; ha sigut avui (a mi que no m’enganyin xD). De vegades sembla que no tots els dies (ni totes les nits) tinguin les mateixes hores. En sèrio. Ja está. Au, ja s’ha acabat! Doncs jo me’n tornaria a anar ara mateix al chino per sopar, i per tornar a començar tota la nit… En canvi, va a ser que m’hauré d’esperar a que passi tota la setmana perquè torni a ser dissabte… I aquest cop, serà sense cafés, per viure així aquella felicitat d’arribar a casa fet pols, sense forces, sense neurones despertes, sense ganes de treure’t el maquillatge, pensant només amb un únic objectiu que és agafar el llit i dormiiiir…