Quin dilluns més espès, nois!
Diuen alguns que el temps no existeix, que és només un invent dels homes, i que tot és un instant, un flash. Que no hi ha present, ni passat, ni futur, sinó que tot està en la nostra ment, per a intentar comprendre la realitat que ens envolta.
Hi ha un fotimer de teories formulades sobre l’espai temps… a mi particularment m’agrada la següent:
- Nosaltres no veiem les estrelles, sinó el passat de les estrelles (uns quants anys llum enrera)
- Si viatgéssim a la velocitat de la llum (suposem que podem), allunyant-nos del planeta terra, i el miréssim, veuríem una imatge congelada, que avança amb nosaltres, a la velocitat de la llum
- Si viatgéssim més ràpid que la llum (suposem que podem), veuriem el planeta camera enrera! Uooo!
- I si estiguéssim en un planeta d’una galàxia a 5 anys llum, i miréssim la terra, veuríem el PASSAT de la terra (5 anys exactament)
Si veiéssim la terra des d’un planeta a 2000 anys llum… veuríem a Jesus amb els amics, per allà voltant? Si tiréssim més enrera, veuríem dinosaures? Glaciacions? I si tiréssim encarà més enllà… veuríem el Big Bang? És clar que per a veure el Big Bang, hauríem d’estar ni més ni menys que situats a la punta de l’univers… just al límit que s’expandeix… i que hi hauria si mirem endavant? L’A’tuin?
