Categories
Coses de la vida

Ser la gran

La de bronques que m’havia endut jo per no posar un plat al renta-plats o per no haver tret la roba de l’estenedor o per no haver “endreçat el menjador”. Clar, eren altres temps. Ara tot és diferent. No importa si no es capaç de posar ni el seu plat al rentaplats. I no només es que no s’endugui bronca, es que ni tant sols rep la ordre de que ho faci. No passa res!

Els aplanem el camí en tot, sempre van amb avantatge, els espavilem perquè no surtin tontos, el cercle d’amistats se’ls multiplica (a part dels seus amics, coneixen als nostres també), s’adonen de les coses molt abans que ens en vam adonar nosaltres, es copien tots els trucs que utilitzes per fer-los pressions psicològiques i derivats, et vigilen, et contemplen, observen el que fas, miren on has trepitjat i te l’has fotut per no trepitjar-hi ells…

Són la hòstia. Ademés no se com, acaben fent que les nostres coses, siguin nostres i seves alhora, mentre que les seves, son seves i de ningú més. Que cabrons. Aixó si… que fariem sense ells?

Categories
Coses de la vida

Barregem coses

No us ha passat mai que al barrejar 2 contextos us heu sentit extranys?

A vegades, passa en un aniversari, quan barreges a dues colles d’amics diferents. O quant parles en castellà amb algú que és català com tu, però hi ha una tercera persona davant que només entén el castellà, i ho fas perquè t’entengui… és raro oi?

Hi ha més ocasions… quan anava a la uni, un dia el meu pare va venir a portar-me la cartera que m’havia deixat a casa, i ens vam trobar al bar de la facultat. Era molt estrany, veure al meu pare (context habitual = casa) al bar dels estudiants. Un cop, va ser al revés. Un professor del cole, era el cosí d’una amiga, i estant jo a casa de la meva amiga, va venir el profe (context habitual = escola) com a familiar… fins i tot va portar pastes (era una celebració).

De fet, fins i tot hem de pensar que els Nazis directors dels camps de concentració, que assassinaven a sang freda cada dia a desenes de jueus, també escrivien cartes als seus fills, que feia molt que no veien, i els explicaven que els estimaven molt i que els trobaven a faltar…

En fi, doncs si hem de barrejar… doncs barregem!