No us ha passat mai que al barrejar 2 contextos us heu sentit extranys?
A vegades, passa en un aniversari, quan barreges a dues colles d’amics diferents. O quant parles en castellà amb algú que és català com tu, però hi ha una tercera persona davant que només entén el castellà, i ho fas perquè t’entengui… és raro oi?
Hi ha més ocasions… quan anava a la uni, un dia el meu pare va venir a portar-me la cartera que m’havia deixat a casa, i ens vam trobar al bar de la facultat. Era molt estrany, veure al meu pare (context habitual = casa) al bar dels estudiants. Un cop, va ser al revés. Un professor del cole, era el cosí d’una amiga, i estant jo a casa de la meva amiga, va venir el profe (context habitual = escola) com a familiar… fins i tot va portar pastes (era una celebració).
De fet, fins i tot hem de pensar que els Nazis directors dels camps de concentració, que assassinaven a sang freda cada dia a desenes de jueus, també escrivien cartes als seus fills, que feia molt que no veien, i els explicaven que els estimaven molt i que els trobaven a faltar…
En fi, doncs si hem de barrejar… doncs barregem!
