Fa anys que faig tires còmiques, i sempre em passa igual. Creo tants personatges que a vegades, quan en faig reaparèixer algun dels primers, que fa molt que no surten, molta gent es perd perquè no els coneix.
Així doncs, aquí teniu un petit resum de cada un (els principals), per si voleu saber qui són! I si n’apareix algun de nou, també el posaré :)
El pròxim cop la resposta serà “no merci”. Tinc los ojos como platos. Com aquell episodi dels Simpsons on droguen al Sr. Burns per seguir un tractament o no se qué i el confonen amb un extraterrestre-esperit del bosc resplendent de llum i amb els ulls així O_O dient: “os traigo la paaaaz…”. Igual.
L’alcohol diuen que baixa un grau (o algo) cada hora, però el café… quan triga a deixar de fer efecte? Eren ben bé les 23h… Ja han passat 8 hores i estic igual; amb ganes de saltar a la comba, d’encetar un debat d’aquells infinits o de jugar a veure qui es menja més flans d’una sola xuclada.
Ademés, es que tinc la sensació d’haver passat la nit més curta de l’any… Ni Sants Joans, ni res; ha sigut avui (a mi que no m’enganyin xD). De vegades sembla que no tots els dies (ni totes les nits) tinguin les mateixes hores. En sèrio. Ja está. Au, ja s’ha acabat! Doncs jo me’n tornaria a anar ara mateix al chino per sopar, i per tornar a començar tota la nit… En canvi, va a ser que m’hauré d’esperar a que passi tota la setmana perquè torni a ser dissabte… I aquest cop, serà sense cafés, per viure així aquella felicitat d’arribar a casa fet pols, sense forces, sense neurones despertes, sense ganes de treure’t el maquillatge, pensant només amb un únic objectiu que és agafar el llit i dormiiiir…
Tot i que no sóc partidari de fer tires còmiques de temàtiques tant específiques, he de dir que la d’avui no l’entendreu a menys que sigueu lectors del mega crack Terry Pratchett, i de la saga Discworld.
Les seves històries tenen lloc a Discword, un món del multivers, que en comptes de ser esfèric, és pla. Aquest s’aguanta per 4 grans elefants que a la vegada estan al damunt d’una tortuga de 15.000 quilometres de llarg que viatja per l’espai. Vamos, lo típic.
Ara, tot just estic llegint la cinquena part (Rechicero)… i dic “tot just” perquè la col·lecció te uns 30 llibres si fa no fa… aquesta setmana penjaré posts sobre els llibres que ja he llegit.
És xulo el dissabte, eh?
Dissabte al matí m’agrada despertar-me aviat, i aprofitar el dia. Passejo pel carrer, vaig a comprar el pa, rento el cotxe… en fi, que faig tot de coses, però sense pressa. Suposo que entre setmana no hi ha temps, i que el diumenge és per a descansar… per això l’expressió “fer dissabte”, oi?
El que més m’agrada és la gent. Quan fa solet, i vas per la riera (típica riera de qualsevol poble) i veus a la gent que està una mica més contenta que els altres dies, i que van a comprar a plaça, a prendre alguna cosa a una terrasseta, a passejar, o fins i tot… a fer footing.
Recordo quan vaig treure’m el carnet de conduir… quins nervis, Déu meu…
La teoria va ser fàcil (a la primera), però la pràctica… collons com va costar… 7 COPS!
El pitjor era la setmana abans de l’examen… quins nervis, patiment, ansietat… us ho juro que ho vaig passar MOLT malament… però en fi, ara ja ha passat!
… bé… no per tothom…
Ens fem grans, cada vegada hi ha al armari més roba que no ens posem (ni posarem) mai, cada cop hi ha més cançons que ens recorden a alguna situació del passat, cada dia més ens surten més patas de gallo a la cara, ulls de poll als peus; i al final tots parem a comprar-nos un cotxe.
En menys de dos mesos, n’han aparegut 3 a la colla. I aixó no és cap problema, tot al contrari! El problema surgeix quan has de fer papers per ser legal i anar amb tranquilitat; i no em refereixo a tenir el carnet (que sóc la única que falta), sinó a que t’assegurin el cotxe.
Primer que és carissim, i segón, que quan acceptes que sigui car i dius “bueno, va, som-hi”, van i et diuen “mira doncs no. No t’assegurem”. D’acord, som novells novatos. Som joves, d’acord també. Però coi, després parlen de discriminacions…
TOTAL! Que no ens hem rendit, i hem trobat la solució, la forma més econòmica, fàcil, ràpida i directa de totes. I la solució és aquesta: Mutua Madrileña
Son bons? Et cubreixen els desperfectes? Són de confiança? Donen la cara per tu? Doncs evidentment que no, però això no és important. La cosa es poder circular lliurement sense por a que et parin i et multin, i pagant el menys possible. (O no?)
Parla sense vergonya…
…copia amb llibertat… XD…
http://www.vilaweb.com/elpunt/noticies/noticia-1006599.html
http://blocs.mesvilaweb.com/node/view/7326
http://www.theramed.de/download_des_spot.htm?hmp=6&ump=48
Theramed és una marca de Schwarzkopf & Henkel (uf, quin nom…)
Doncs si, a vegades tenir un blog pot ser perillós!
El blog es pot convertir en la teva veu…i és una veu que arriba a tot arreu… mai se sap quin abast té… imagineu què podria passar si algú acedeix al vostre blog… i s’apropia de la vostra identitat… tot el que escrivís… seria en el teu nom!
… aneu al tanto, i sobretot mai poseu la vostra data de naixement de pasword!!
El dia d’avui es mereix doble post! Ahir a la nit estava jo al Messenger tant tranquil, i va començar a bufar el vent… cada vegada més fort… més i més i més fort… i de cop sento a la terrassa… boum, barrabum, pim pum!
Fins llavors, a la terrassa hi tenia un toldo….
Ara tinc un Tàpies.