Aquí estem, un diumenge més.
Mira que són raros els diumenges. És un dia festiu, però tens pena perquè saps que el dia següent és dilluns, i toca treballar (bueno, a la iaia li és igual perquè està jubilada). Però en general és un dia estrany.
Recordo quan anava a cole que el diumenge a la tarda tenia certa pena perquè s’acabava el finde. És curiós, perquè el diumenge a la tarda és una cosa que no m’agradava gens, però que volia que durés per sempre! És una paradoxa interessant…
El que està clar és que el diumenge no està fet per treballar. El diumenge no treballa ni Déu! De fet, Déu va descansar. Fins i tot conten les males llengües que se’l va veure fent unes braves al bar Tomàs.
Així que plego fins demà, on retrobarem l’agent Peter Mc Donahe (Pere Donajiu com diu la iaia).
Per cert… la Xènia (últimament la veiem poc, eh?) ha canviat de feina. Li estic fent pressió psicològica per a que ho expliqui… a veure si ara te blogofòbia… u_u