Es que… és d’aquelles persones que t’omplen la vida d’instants de felicitat i et creen un sentiment d’agraïment permanent, que es transforma inevitablement en un carinyo enorme.
Moltes gràcies, Jun, pel Cuac!
M’havia quedat muda d’admiració de l’ambient que s’ha arribat a crear al Deu Vos Guard amb tantes noves idees i tants lectors nous, i no el volia trencar, però ara ja torno a estar aquí respirant al Cuac! *^_^*
A casa no n’aprendrem mai… si amb la pizza no en teníem prou…
Això si que fa mal eh?? Al mig del cervell!!
Heu vist? Avui és Sant Pere Chanel… com el perfum?
Bé, és igual… el que anava a dir és que avui he activat
una pàgina on hi ha els 10 posts més llegits i els 10 més comentats,
per si algú li fa gràcia fer un cop d’ull.
PS: Marro al Valga’m Déu! u_u
És ben sabut que l’au Fènix resorgeix de les seves cendres…
Doncs el Cuac! no pot ser menys!!