Categories
Feina

La vida és un mistèri

La feina perfecta? Aquella on vas a la teva bola, sense jefes, sense pressions de cap tipus, sense feina, tot relax i tranquilitat. I perquè quan un aconsegueix l’ideal deixa de ser un ideal?

Estic sola a l’oficina, sense jefes, sense pressions i sense feina. Sense gens ni mica de feina, ni responsabilitats, ni preocupacions. Els primers dies era un somni fet realitat, però ara cada cop és pitjor. Ja no sé que fer:

Llegeixo, faig sopes de lletres, frego, rego les plantes… Torno a llegir, torno a fer sopes de lletres, torno a fregar, torno a regar les plantes… I així estem; amb l’oficina como los chorros del oro, i les plantes innundades pobretes.

I que passar el dia sense humans al voltant, no és bo pq acabes parlant sol (amb la planta o el mocho en el millor dels casos). Massa temps per pensar. Massa estones esperant a que passin les hores. Perquè quan volem que el temps passi ràpid avança més lentament que mai, i quan volem que s’aturi passa volant?? Perquè les galetes es posen toves i les madalenes es posen dures? Perquè tot junt s’escriu separat i separat s’escriu tot junt? (Jun xD) Perquè les sopes es refreden i els granizats es calenten? Els pingüins tenen genolls? La vida és un misteri…