Categories
Cagades

Tres mals de panxa

Saps allò que t’encanta una persona i no t’atreveixes a fer cap pas per por a que et doni carbasses?

Tot el dia pendent del mòbil, verificant que no tens cap missatge, eliminant constantment la possibilitat de que pateixis de sordera, reafirmant que, si no l’has sentit, és pq no t’ha arribat. Rallant a la pobre amiga que tens al costat tota la santa tarda ( per si fos poc la rallada que li vas fotre ahir quan et vas quedar sense veure’l).

Finalment sona. El sms ha arribat:

"Ei nena, que no us vaig veure… Sou unes liantes, jo que tenia una sorpresa… Anem tarats, força barça! Tem fent rave"

Una sorpresa?! Al igual li pregunto per missatge, que dp he d’esperar de 4 a 6 hores agonitzant a rebre resposta! El truco. Molt de sorollo de fons, però acabem podent parlar. Li explico el que ens va passar i el pq no ens vam poder veure, m’explica quina era la sorpresa, m’explica els plans de la setmana que ve (tampoc ens veurem), xerrem un parell de minuts mes, i pengem.

Ara estic pitjor. A aquest tio no hi ha qui el pilli. Vaig a enviar-li un sms a la Mònica, que amb tot lo que l’he rallada pobreta, ja no li ve d’aquí.

"Mònica, estic deprimida, cremada, i tarada perduda. La setmana que ve, el Berti va a bcn a no se qué tecno. Tant Berti, tant Berti, i és un tarat que passa de mi i de tot :_( "

Enviar… Buscar… Agenda… Berti… Ok…

AI NOOOOOOOO!!

NO JODEEEEEEEEEEEEEEEEEEEER!

NOOO! NOOOOO! NOOOOOOO!! QUE NOOOOOOOOOOOOOO!!!!

PARAAAAAAAAAA!!! NOOOOOOOOOOOOOOO!!!

Enviado.

Merda… Hauria d’existir alguna manera de poder cancelar un sms m’entre s’està enviant joder! Que es perillós, osti! Han sigut els segons més llargs de la meva vida.

Saps aquells instants en que et vols morir? No sé que fer. Ara sí que estic deprimida i tarada! Vaig a trucar a la Mònica. La truco, parlem, li ho explico, i mentre estem xerrant m’ha arribat un sms. Que no sigui el Berti, em vull morir, que no sigui el Berti… No pot ser si sempre triga 4 hores en dir algo, es practicament impossible… Que no sigui ell…

"BERTI. Xènia, t’has equivocat i me l’has enviat a mi, sóc un tarat, si ho soc, i stic tant tarat que passo de tothom, sóc així i no canviaré mai, em caus de puta mare, però no m’agrada sentir! Mua".

No sé si plorar, si riure, si cridar, si callar… Estic histerica i tinc al cos una barreja de sensacions considerable. Tants nervis no són bons. Em fa mal la panxa. Em fa mal la panxa ja per 3 motius i de 3 maneres diferents; Tinc un nus de nervis, tinc la regla, i se m’ha cremat del sol a la platja.

No volies carbasses, no? Vingue’n doncs, dues tasses!